Els joves illencs són dels que més esforç fan per tenir un habitatge

Concretament, segons l'estudi els joves illencs estarien quinze anys per pagar un habitatge mitjà de 100 metres quadrats construïts a preu de mercat si hi dedicassin tots els seus ingressos. En el cas dels madrilenys, el temps necessari és de gairebé desset anys. Ara bé, a l'Estat, de mitjana, un jove just ha d'estar poc més de 10 anys destinant tots els seus ingressos a pagar un habitatge, mentre que a Extremadura, per exemple, poc més de sis anys. Aquestes diferències vénen marcades per la diferència del preu del metre quadrat entre comunitats autònomes i la que es registra també en el seu salari.

Precisament, el cost mitjà d'accés a la compra d'un habitatge a les Balears és del 76 per cent del salari, tot i que entre els menors de 24 anys els sous no basten per adquirir una llar mitjana. També s'ha de remarcar que per una dona jove és més inaccessible comprar una casa que no per a un home de la mateixa edat.

Aquests elevats costs per a la joventut és fruit de la impressionant pujada que va viure l'habitatge a les Balears entre el 1997 i el 2001 i del fet que d'ençà del 2001 la situació s'ha mantingut estable. Davant els ingressos del col·lectiu, s'ha de subratllar que el preu màxim tolerable d'un habitatge per un jove és d'uns 61.000 euros. Tanmateix, malgrat tots aquests entrebancs perquè la joventut illenca accedeixi a un pis, les Balears són la comunitat on hi ha més joves emancipats.

Sobre les dades de l'estudi, Caballero va destacar que el fet que les Balears tenguin una de les situacions «més dificultoses» fa necessari «un replantejament pel que fa a les polítiques actuals d'habitatge». El president del CJIB va proposar que l'Administració «llogui pisos a preu de mercat i els subarrendi a joves a preus més baixos», una iniciativa que ja s'està executant «amb èxit» a Euskadi, segons el CJIB.