Un de cada cinc habitatges de les Balears és una segona residència, de les quals n'existeixen a les Illes 94.000 d'un total de 495.000 cases, segons les dades que figuren en un informe realitzat pels Serveis d'Estudis de la Caixa.
La dinàmica expansiva del mercat immobiliari no tan sols s'explica pels factors demogràfics, sinó que també hi intervenen causes socials, econòmiques i financeres. Dins l'àmbit poblacional, segons l'estudi, el creixement de la població no és tan important com ara l'arribada a l'edat matrimonial de la generació nascuda a partir de principis dels anys setanta. El 2001, la població entre 25 i 34 anys era de 6.875.075 persones, 908.240 més que el 1991.
Com a factors econòmics destaquen l'augment del nivell de renda de les famílies i la caiguda dels tipus d'interès. D'altra banda, la introducció de l'euro ha afavorit l'entrada de capital estranger en el sector immobiliari, que és més ample que la compra d'habitatges.
D'aquest parc global d'habitatges, 309.000 són els principals i també n'hi ha 92.000 de desocupats o de destinats a lloguer. L'informe destaca l'espectacular creixement del mercat, especialment des de la segona meitat dels anys noranta, ja que a les Balears es comptabilitzaven un total de 80.000 cases l'any 1991.
L'Arxipèlag no ha estat un dels llocs on ha crescut més la construcció d'habitatges. Des del 1991, l'increment ha arribat a un 19% i es troba en el vuitè lloc per la coa, molt allunyat de Canàries, que és la comunitat líder on l'augment ha arribat al 41'4%, per l'elevat creixement demogràfic i el model turístic.
Paral·lelament al creixement del parc d'habitatges, l'evolució dels preus ha seguit la mateixa tònica i la pujada mitjana ha arribat al 91% entre el 1997 i el primer trimestre del 2003.
Els autors de l'estudi expliquen l'expansió del nombre d'habitatges per la demanda derivada de la creació de noves llars i no tant per l'oferta residencial, ja que la quota de cases secundàries cresqué un 13'7% en tot l'Estat.
També han estat rellevants per augmentar la demanda d'habitatges els factors socials, derivats de l'ampliació de l'espectre de models de convivència més enllà de la família tradicional: s'ha estès el model de la llar unipersonal fins a tal punt que entre el 1991 i el 2001 el 55'8% del total de nuclis familiars (1'35 milions) tenen aquesta naturalesa.
La solidesa del mercat de treball ha possibilitat que entre el primer trimestre del 1994 i el del 2003, la població ocupada hagi crescut amb 4'34 milions. La meitat d'aquest contingent han estat dones, la major part d'elles cònjuges o parelles de la persona que fins llavors sustentava la llar com a ocupat únic. Aquesta circumstància ha possibilitat l'augment de renda d'1'5 milions de famílies, que han vist apujar la seva riquesa amb un percentatge aproximat del 10%.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.