M.C. MAIRATA.Algaida.
Biel Majoral, cantautor i professor de la UIB, reflexiona avui sobre la Mallorca actual i la d'un temps. És un home amb les idees clares i no es mossega la llengua a l'hora d'expressar-les. Res de millor per introduir aquesta entrevista que una de les seves reflexions. «La cultura és un concepte molt ampli, i avui dia algunes coses es limiten a la forma. Als formalismes, a mirar pel vestir, de cara a l'exterior... Pensam que perquè tenim un plat antic penjat a la paret de ca nostra, ja hem salvat el patrimoni, però amb això no basta».
-Com es pot salvar el patrimoni?
-A través dels gests senzills, que són els que marquen les pautes: la buferia no ha estat mai patrimoni d'un poble. Sempre ha estat una superposició d'una gent per demostrar que ells poden més que els altres. En canvi, les coses senzilles són les que fan un poble. Podríem lligar això amb el concepte de la llengua. Molts es pensen que, si salvam el català, ja ho tindrem tot solucionat. El català només és un mitjà expressiu: és cert que t'identifiques a través d'aquesta llengua i que hi hem edificat un espai cultural. Jo vull suposar que Ramon Llull ploraria la Mallorca d'ara. No entendria com hem pogut espenyar la terra d'aquesta manera.
-I quant a la gent jove d'avui?
-Tenc por que pensin en la immediatesa, en els doblers. Una terra matriarcal, agrícola, amb assentament com era Mallorca, s'ha convertit en el que tenim a causa de la immediatesa. La gent, quan construïa, es pensava que això havia de continuar. Avui la gent se'n va a una finca i diu: 'Jo faré la casa damunt del turó, allà on hi ha la millor vista', i comencen amb la pala i fins que tenen la casa no s'aturen. La gent d'un temps es feia la casa allà on se sentia millor, perquè escoltava la terra i ja s'havien assegut a totes les parts de la finca: la coneixien perfectament.
-I avui dia?
-No escoltam la terra: si l'escoltàssim, no tendríem la capacitat especulativa que ara tenim.
-Però, això també és fruit de l'educació?
-Com és possible que si abans no anaven a escola tinguessin una percepció de la vida tan vitalista. Em referesc al fet que eren capaços d'asseure's davall d'un garrover, saludar-se pel carrer. Ara això no ho feim i hem anat a escola molts anys més. Això vol dir que a la tradició cultural hi ha qualque problema.
-I quin és el problema?
-Que ens han deixat de transmetre aquesta cultura i aquesta formació de manera natural, i l'escola hauria d'ensenyar a escoltar i a reflexionar perquè aprendre a llegir i a escriure és fàcil. Allò més important és la reflexiva, que s'arriba a convertir en un poder.
-Si la societat turística no hagués estat especulativa, no seria dolent. Però avui dia tot té un valor mercantil, no té valor cultural. Hi va haver una temporada que quan anaves per l'Arenal i demanaves un cafè amb llet no t'entenien, i si ho demanaves en anglès sí. Era la lluita entre el mercantilisme i allò que es diferencia com a cultura. La llengua és una qüestió estrictament cultural. A certs sectors els emprenya molt que defensem la cultura i et diran: 'Aquí som espanyols, estam a Espanya'.
-I llavors qui ha fet la classe especuladora?
-No l'hem feta nosaltres. La classe especuladora s'ha fonamentat i amagat darrere uns poders fàctics que no hem triat nosaltres. Jo no vaig triar Franco, ni els borbons... Els especuladors sempre són els mateixos, encara que de vegades ho intentin camuflar amb cares de progressistes.
