En el darrer segle el cost de la vida i dels productes bàsics s'ha multiplicat, en general, per entre 500 i 1.000. Això vol dir que per comprar determinats articles una pesseta de fa un segle té el valor d'avui d'entre tres i sis euros. Aquest càlcul ha estat fet creuant els preus dels mercats de Palma i de Sineu amb els recollits per la tesi Treball intensiu, treballadors polivalents (Treball, salaris i cost de la vida, Mallorca, 1860-1936), de Ramon Molina i dirigida pel també professor de la Universitat de les Illes Balears (UIB) Carles Manera.
Molina explica que la seva tesi «reconstrueix les corbes de preus de nombrosos productes de consum domèstic i industrial i l'evolució del preu del treball. L'establiment de les pautes de consum de la població treballadora mallorquina ha permès ponderar els preus de mercat amb un doble objectiu: primerament s'ha construït un índex de preus al consum 1860-1936 que incorpora un volum de dades inèdites en els estudis sobre nivells de vida; en segon lloc això ha permès establir salaris reals per a l'agricultura, els oficis i la indústria amb un alt grau de fiabilitat».
El professor afegeix que «el desenvolupament econòmic mallorquí (en l'època estudiada) se sustenta de manera significativa en la contenció a la baixa dels preus, fet que permet el pagament de salaris també baixos a una classe treballadora pluriactiva i flexible que disposa de significatius recursos no regulats pel mercat per accedir a diferents béns de consum».
Dit això, s'entén que durant 50 dels darrers 150 anys els preus pràcticament es mantinguessin estables i que en els darrers 100 anys, el preu d'alguns productes bàsics s'hagi multiplicat per 1.000, com en el cas del bacallà, que el 1913 valia 1'5 pessetes el quilo i ara és a prop de 12 euros (2000 pessetes) el quilo. El xai de llet es ven ara a Sineu a 36 euros (6.000 pessetes) i el 1902 es venia a Inca a 1'60 pessetes el quilo. El quilo de mongetes es venia el 1912 a 40 cèntims i ara als mercats de Palma a una mitjana de 3 euros (500 pessetes).
L'any 1905 una família de 4 persones consumia productes bàsics diàriament per 2'25 pessetes, avui gairebé ningú ho pot fer per menys de 3 euros per persona. Pel que fa als salaris, el 1913 un jornaler, peó o treballador industrial cobrava entre 2 i 3 pessetes per dia, ara un mínim de 50 euros bruts.
