Un 50'4% de les famílies illenques ha arribat amb dificultat a final de mes durant el primer trimestre del 2003, xifra que sense deixar de ser important i constituir-se en una radiografia del nivell de riquesa dels ciutadans, implica una millora respecte del mateix període del 2002, quan aquesta situació afectava el 63'5% de les llars.

L'Enquesta Continua de Pressuposts Familiars feta pública ahir per l'INE mostra tres fets destacats: ha disminuït tres punts el nombre de llars que arriban amb «molta dificultat» fins la pròxima nòmina (en passar del 17'3% el 2002 al 14'2% el 2003); un 13'8% de les famílies té les mateixes dificultats que l'any passat i minven també les que mostren una «certa dificultat» (32'4% davant de 22'4%).

Paral·lelament, creixen les llars que asseguren tenir una «certa facilitat» (23'4% el 2002 enfront del 32'7% el 2003); augmenten les que arriben amb facilitat (11'5% davant del 16'2%) i decreixen les famílies que diuen tenir «molta facilitat» (1'8% contra 0'7%).

D'aquesta manera, les Balears tenen el millor indicador de l'evolució econòmica de les llars en augmentar el benestar del 13'1% de les famílies, xifra només superada per les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla (28'1%) i molt per sobre de la mitjana espanyola, que se situa en paràmetres negatius (-3'2%).

Aquesta situació favorable de l'economia de les famílies balears es tradueix en una major capacitat d'estalvi que fa un any, tot i que no se situa en els primers llocs de la llista. Així, el 43'7% de les llars illenques poden dedicar alguns doblers a estalviar, un 5'1% més que el 2002, però aquest col·lectiu està molt llunyà del 54'2% de Castella i Lleó, on han augmentat un 11'1 les famílies que tenen excedent econòmic. L'indicador d'evolució mitjà de totes les comunitats autònomes torna a ser negatiu, situat en -1'2%.

Malgrat aquests petits avanços favorables, els illencs no acaben de llançar les campanes al vol, perquè un 57'1% considera que no és el moment adequat per realitzar compres importants (sense comptar l'habitatge), un 10'7% creu tot el contrari i un de cada tres ciutadans (32'1%) pensa que no és el millor moment, però tampoc no és dolent.

A nivell de tot l'Estat, la taxa de variació interanual de la despesa mitjana de les llars se situà en el 2'9% el primer trimestre de 2003, el que reflecteix una lleugera recuperació en relació al darrer trimestre del 2002. Per grups, la despesa en aliments, begudes i tabac creix un 5'8% i la resta de despesa, un 2'2%. A nivell general, cada llar ha gastat una mitjana de 5.298'62 euros entre el gener i el març. Per comunitats, les que han realitzat una major despesa són Navarra, Madrid i País Basc, i les que menys, Castella-La Manxa, Extremadura i Andalusia.