JOANA NICOLAU.Palma.
Palma té llista d'espera de ciutats que volen agermanar-se amb ella. El regidor de Relacions Institucionals, Joan Bauzà, explicà que «cada dos o tres mesos rebem alguna sol·licitud i moltes d'elles no les podem atendre encara que totes siguin interessants». Fins el moment la capital balear està agermanada amb 12 ciutats, la darrera d'elles fou Düsseldorf, el passat mes de març. Actualment no hi ha cap expedient en marxa a l'espera que el mes que ve una delegació de l'Ajuntament de Palma viatgi a la referida capital alemanya per acabar de tancar els acords derivats de l'agermanament i possar-los en marxa.

Entre les ciutats que han sol·licitat agermanar-se amb Palma moltes són d'Amèrica central. Capitals com ara Santiago de Cuba o San José de Costa Rica se sumen a ciutats com Cartagena de Indias de Colòmbia o Huamchuco del Perú i Viña del Mar de Xile. La capital de Corea, Seül o la ciutat japonesa Fukuoka també presentaren el seu dia la seva sol·licitud.

El tinent de batle de Cort, sense amagar el seu orgull davant aquest fenomen, posà en relleu que «la percepció que tenen els estrangers de Palma és la d'una ciutat molt més important de la que solem tenir nosaltres mateixos. Palma és més que un club, té una gran projecció, en gran part per ser una ciutat amb molt de nom dins del turisme mundial, però no només per aquest fet. La família reial durant les seves vacances fa que sigui punt de mira de milions de persones i ens ha duit líders mundials, esdeveniments com la Copa del Rei de Vela, o la Universíada, cimeres polítiques internacionals... han mostrat la nostra capital gairebé arreu del món», explicà.

La majoria de les sol·licituds de ciutats per agermanar-se amb Palma obeeixen a l'existència de vincles culturals, actuals o del passat, o a variables econòmiques, especialment derivades de les relacions turístiques...

Encara així, també es donen casos en què les bones relacions mantingudes en determinats moments per un assumpte concret, ja sigui per l'organització d'un esdeveniment internacional, com és el cas de Fukuova amb la Universíada, motiven les demandes.

Joan Bauzà reconegué que en moltes ocasions les sol·licituds arribades a l'Ajuntament es guarden al calaix sense contestar-se afirmativament. El motiu sempre sol ser que no hi ha recursos econòmics a bastament per adquirir compromisos que més endavant no puguin complir-se al cent per cent i quedar malament amb una altra administració.