Les unitats de 25 alumnes que l'Administració pública concerta
amb els centres privats d'educació primària suposen per als centres
una pèrdua econòmica mitjana que pot suposar 1.900 E per unitat i
any, segons un informe de la patronal religiosa Educació i Gestió a
què ha tingut accés Diari de Balears. El professor Miquel Balle,
responsable d'aquest informe, no només considerà els centres
recollits per aquesta patronal majoritària, sinó també els que
depenen de la laica CECE, majoritària a l'Estat espanyol, i de les
cooperatives que actuen a les Balears. La conseqüència d'aquest
dèficit, segons veus d'Educació i Gestió, és que els centres
depenen de les aportacions extraordinàries dels pares d'alumnes i
la promoció dels serveis extraordinaris per equilibrar els
pressuposts i permetre el creixement dels centres.
L'informe, redactat sobre aules de primària, s'haurà
d'actualitzar també per a centres d'educació secundària
obligatòria, assenyalà aquest docent. Això no obstant, Balle
considera que la despesa corrent per unitat educativa als instituts
balears és d'uns 9.638 E, mentre que les transferències fetes a
l'ensenyament privat just satisfan 6.626 E. La diferència supera
els 3.000 E, mig milió de pessetes. Les dades facilitades per la
patronal integrada a la CAEB divergeixen de les publicades l'agost
passat pel Ministeri d'Educació, que, sobre dades del departament
balear homònim, assegurava als centres privats concertats un marge
de benefici del 2% sobre la despesa corrent de cada unitat. Això no
obstant, Educació i Gestió afirma que un estudi fet per tècnics de
la Conselleria avala els resultats de l'estudi patronal.
Pel misser d'aquesta unió de col·legis privats, Marc González,
aquesta diferència és inferior a 20 E sobre el càlcul realitzat,
tot i que la mitjana proposada per l'advocat és de 1.626 E, amb
puntes als esmentats 1.900 i als 1.445 E. Per redactar el seu
estudi, Miquel Balle considerà 305'5 unitats de primària concertada
a centres d'una línia reunits per Educació i Gestió, 205'5 unitats
integrades a la CECE i 31'5 unitats de les cooperatives. El
resultat és un balanç negatiu superior al milió d'E per al sector
privat concertat. En aquestes circumstàncies, «amb les aportacions
dels pares, les voluntàries i les de serveis, s'ha de pagar el
dèficit generat pel Govern a les aules concertades, allò que no
paga el Govern, si volem tenir centres que facin mirera», explicà
Marc González.
El misser es mostrà crític amb la gestió duita a terme des de la
Direcció General de Planificació i Centres per Jaume Gual, possible
substitut del conseller Damià Pons en cas que el Pacte de Progrés
guanyàs les eleccions autonòmiques del 2003. Segons González, les
construccions «faraòniques» de nous col·legis i instituts ordenades
per Gual al llarg d'aquesta legislatura "per un import superior als
120 milions d'E, aprofitant les facilitats del Banc de Crèdit
Local", han suposat que «actuï com a oposició dels centres
concertats», dels quals minva el nombre d'unitats sostingudes amb
fons públics. Igualment, González criticà el president de la
FAPA-Mallorca, Jaume March, per «postular-se com a president dels
pares d'alumnes, quan és al servei del Govern».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.