Les unitats de 25 alumnes que l'Administració pública concerta amb els centres privats d'educació primària suposen per als centres una pèrdua econòmica mitjana que pot suposar 1.900 E per unitat i any, segons un informe de la patronal religiosa Educació i Gestió a què ha tingut accés Diari de Balears. El professor Miquel Balle, responsable d'aquest informe, no només considerà els centres recollits per aquesta patronal majoritària, sinó també els que depenen de la laica CECE, majoritària a l'Estat espanyol, i de les cooperatives que actuen a les Balears. La conseqüència d'aquest dèficit, segons veus d'Educació i Gestió, és que els centres depenen de les aportacions extraordinàries dels pares d'alumnes i la promoció dels serveis extraordinaris per equilibrar els pressuposts i permetre el creixement dels centres.
L'informe, redactat sobre aules de primària, s'haurà d'actualitzar també per a centres d'educació secundària obligatòria, assenyalà aquest docent. Això no obstant, Balle considera que la despesa corrent per unitat educativa als instituts balears és d'uns 9.638 E, mentre que les transferències fetes a l'ensenyament privat just satisfan 6.626 E. La diferència supera els 3.000 E, mig milió de pessetes. Les dades facilitades per la patronal integrada a la CAEB divergeixen de les publicades l'agost passat pel Ministeri d'Educació, que, sobre dades del departament balear homònim, assegurava als centres privats concertats un marge de benefici del 2% sobre la despesa corrent de cada unitat. Això no obstant, Educació i Gestió afirma que un estudi fet per tècnics de la Conselleria avala els resultats de l'estudi patronal.
Pel misser d'aquesta unió de col·legis privats, Marc González, aquesta diferència és inferior a 20 E sobre el càlcul realitzat, tot i que la mitjana proposada per l'advocat és de 1.626 E, amb puntes als esmentats 1.900 i als 1.445 E. Per redactar el seu estudi, Miquel Balle considerà 305'5 unitats de primària concertada a centres d'una línia reunits per Educació i Gestió, 205'5 unitats integrades a la CECE i 31'5 unitats de les cooperatives. El resultat és un balanç negatiu superior al milió d'E per al sector privat concertat. En aquestes circumstàncies, «amb les aportacions dels pares, les voluntàries i les de serveis, s'ha de pagar el dèficit generat pel Govern a les aules concertades, allò que no paga el Govern, si volem tenir centres que facin mirera», explicà Marc González.
El misser es mostrà crític amb la gestió duita a terme des de la Direcció General de Planificació i Centres per Jaume Gual, possible substitut del conseller Damià Pons en cas que el Pacte de Progrés guanyàs les eleccions autonòmiques del 2003. Segons González, les construccions «faraòniques» de nous col·legis i instituts ordenades per Gual al llarg d'aquesta legislatura "per un import superior als 120 milions d'E, aprofitant les facilitats del Banc de Crèdit Local", han suposat que «actuï com a oposició dels centres concertats», dels quals minva el nombre d'unitats sostingudes amb fons públics. Igualment, González criticà el president de la FAPA-Mallorca, Jaume March, per «postular-se com a president dels pares d'alumnes, quan és al servei del Govern».
