El Govern presenta recurs davant el Constitucional contra la decretada

D'altra banda, el Govern autonòmic creu que no és constitucionalment possible que un decret llei afecti determinats drets constitucionals, com, segons el Pacte de Progrés, en aquest cas. En relació al fons del decret, el Govern de Francesc Antich opina que vulnera drets constitucionals com és la lliure elecció de professió i ofici, com també aspectes contraris a la garantia de seguretat jurídica i al principi d'igualtat. Així mateix, els serveis jurídics del Govern autonòmic detecten al decret una vulneració del dret dels treballadors a una remuneració suficient per tal de satisfer les seves necessitats i les de la seva família.

Finalment, segons l'Executiu autonòmic, es minva sense justificació les prestacions socials anteriors que «suposaven avanços en la consolidació dels principis rectors de la política social i econòmica». En relació a la problemàtica específica de les Illes Balears, Antoni Garcías manifestà que aquesta minva al·ludida al paràgraf anterior és «evident» en el cas de les prestacions per desocupació dels fixos discontinus, que en la nostra comunitat autònoma representen un col·lectiu de gran envergadura i de molta d'importància per al funcionament de la indústria turística.

Garcías anuncià que el recurs es farà efectiu abans del 24 d'agost, després que s'hagi sotmès al preceptiu dictament del Consell Consultiu de les Illes Balears. La decretada de José María Aznar originà la vaga del 20-J i una gran manifestació que aquell dia va recórrer els carrers de Palma. Les Illes Balears foren una de les comunitats autònomes on, segons les dades oficials, l'aturada de protesta va tenir més èxit.