L'alta inspecció educativa de l'Estat haurà de vetlar «pel compliment de les condicions bàsiques que garanteixin la igualtat de tots els espanyols (...), així com dels seus drets lingüístics i, en particular, el de rebre ensenyament en la llengua oficial de l'Estat», segons el Documento de bases para una ley de calidad para la educación lliurat pel Ministeri de Pilar del Castillo. La reforma de l'Estatut d'Autonomia i les innovacions educatives aprovades durant el trienni de Jaume Matas (PP) al capdavant de l'Executiu balear podrien entrar en col·lisió amb la redacció de la futura llei de qualitat, segons concidiren ahir diverses fonts de l'Executiu Autonòmic, de la Federació de Mares i Pares d'Alumnes i del sindicat majoritari a l'ensenyament a les Balears, l'STEI-i.
L'Estatut garantí que les institucions «crearan les condicions que permetin arribar a la igualdat plena de les dues llengües», mentre que el conegut com a decret de mínims establí que almanco la meitat de les matèries d'ensenyament es cursaran en català, sense fixar-ne màxims. La llei futura de qualitat a l'ensenyament, emperò, garantirà el dret de l'alumne a rebre educació en llengua castellana no just dellengua castellana. Això entraria en conflicte tant amb el decret de mínims com amb l'Estatut. «Són dubtes profunds que el document no ajuda a resoldre», explicà ahir el director general d'Administració Educativa a les Illes, Jaume Morey.
Des de les instàncies abans ressenyades es recorda que el document presentat pel Ministeri és un text de bases desarticulat, i susceptible de modificacions significatives; però l'exdirector territorial del MEC amb el PSOE, Andreu Crespí, no troba que això sigui motiu de confiança: «Una sola disposició transitòria pot pervertir tot allò de bo que pugui tenir el text actual, que encara no he llegit». Altres veus, com la de Gabriel Caldentey (STEI-i), apunten que el document actual «és una mostra més del centralisme neoespanyolista que impulsa el Govern d'Aznar». Des del partit Unió Mallorquina "possible aliat del PP després de les pròximes eleccions", les crítiques han estat dures contra el text del Ministeri: «Les proves d'avaluació (revàlida) just poden contrastar el fracàs del sistema educatiu», expliquen, alhora que condemnen un sistema que just dificultarà l'accés a la Universitat amb proves accessòries.
Altres problemes afecten també l'administració educativa: la creació de l'Institut Superior del Professorat "ja existeix, abans que sigui aprovada la llei de qualitat" envaeix o pot envair competències autonòmiques com són les acreditacions del professorat, amb la intenció d'afavorir la mobilitat. La reforma proposada en la llei de qualitat entra ara en conflicte amb la reforma dels certificats d'aptitud del professorat (CAP) que havia estat preparada per les direccions d'Innovació i d'Administració. Es podrà exigir al professorat de les Balears "com ara es fa" el coneixement de la llengua catalana?
La creació d'itineraris a l'ESO força, com ja havia avançat Diari de Balears una renovació dels currículums escolars existents, almanco segons la redacció del document de bases lliurat pel Ministeri. I tot i que des de l'Administració autonòmica es guarda un desig perquè no es torni a canviar allò que s'acabava de modificar (l'any passat el Ministeri aprovà el mal anomenat decret de mínims), se sospita que «haurem de començar de bell nou».
«Començar de bell nou»
La reforma educativa promoguda del PP és encara desconeguda
"l'articulat de la llei de qualitat encara no existeix, almanco per
als mortals i els consellers", però ja s'han mostrat diversos
fronts oberts que poden deixar un sexenni autonòmic (Matas-Antich)
en no res. La major part dels texts aprovats i els projectes
existents desenvolupaven la LOGSE... o les reformes ja encetades
pel PP en aquesta legislatura. Doblers tudats, segons sembla.
