El Govern balear preveu atendre unes 10.000 persones majors i malalts crònics amb recursos domiciliaris "de menjador i teleassistència", a més de consolidar 4.305 places residencials per a aquesta població creixent. Als recursos esmentats s'hauran d'afegir fins a 260 llits d'estada mitjana per a persones en convalescència i rehabilitació; fins a 70 per a reingressos, i 80 per a les anomenades cures pal·liatives, aplicades a malalts incurables.

Són els primers objectius quantificats del Pla sociosanitari que les conselleries de Salut i de Benestar Social proposaren ahir, amb resultats positius, al Consell de Govern. A aquests recursos s'afegiran quinze equips d'avaluació i suport hospitalari per a pacients aguts, 36 llits geriàtrics per a crisis i una unitat de cures pal·liatives per a pacients terminals, dotada amb una previsió màxima de vint llits. Igualment, els recursos inclouen 22 dispositius destinats a l'atenció hospitalària diürna i fins a 34 centres de dia per a persones vàlides, tecnicisme que descriu els pacients d'atenciós sociosanitària que gaudeixen d'un grau acceptable de mobilitat i control sobre les seves accions.

El Govern, emperò, no dóna raó dels recursos físics i humans amb què durà endavant el Pla, tot i que aquest determina «el nombre d'equips, llits i dispositius que haurien de funcionar a les Illes en la situació òptima, és a dir, quan tota la xarxa estigui enllestida». Tampoc no posa terminis per a la seva aplicació. Fonts oficioses de l'Executiu han explicat que la circumstància hospitalària actual no permet renunciar completament a cap llit hospitalari per a aguts que és obert en l'actualitat, tot i que ja s'ha iniciat el tancament de places.

Així, el proper mes d'abril, l'hospital General ha de tancar una planta d'hospitalització, les consultes externes i els seus quiròfans, a més de reduir les seves atencions d'urgències, per iniciar la seva reconversió a recurs sociosanitari. En la mateixa situació, però en graus més diferenciats de canvi, es troben els hospitals Psiquiàtric i Joan March, a més dels privats concertats Sant Joan de Déu i Creu Roja. És en aquests centres on s'haurà de prestar l'atenció sociosanitària planificada, però el text facilitat als mitjans de comunicació eludeix qualsevol referència explícita al repartiment de pacients.

Això no obstant, el text estableix que els hospitals públics esmentats es dedicaran «principalment a l'atenció de subaguts (de recaiguda) i de pacients de mitjana estada», amb serveis centrals de radiologia, atenció ambulatòria (rehabilitació, avaluació, clínica del dolor en el cas del General i atenció domiciliària). De manera genèrica es fixa que l'Hospital General tindrà com a població tributària l'àrea de Llevant (la que correspon als serveis per a aguts de Son Llàtzer i Manacor), amb 94 llits. El Joan March atendrà l'àrea de Ponent (amb la població de referència per a Son Dureta i Inca), amb 106 llits. No es fa cap referència a un ús possible de l'Hospital Militar.

El document considera un model d'atenció «integral, integrat territorialment, progressista, sostenible i de comunicació», de manera que dispensarà no només atenció clínica a aquests pacients, sinó que vigilarà i tractarà d'intervenir la seva situació social, alhora que es realitzarà d'acord amb els recursos dels consells insulars i contemplant «un aprofitament eficaç dels recursos existents», a més de garantir la seva publicitat. A més, «s'hi incorporen els valors (...) de respecte a la persona i a les seves decisions en qualsevol fase de la malaltia».

Població envellida
La reconversió hospitalària respon al fet que «l'augment de la població major de 65 anys i l'existència d'altres col·lectius (malalts crònics, terminals, amb patologies degeneratives, etc.) han fet que les autoritats sanitàries reflexionin sobre el model d'atenció que es pot donar en aquesta Comunitat Autònoma». L'envelliment de la població i el desenvolupament de la cirurgia ambulatòria minven el nombre de llits necessaris per a aguts.