«Som gent diversa, però ens uneix el desig de dedicar la nostra feina a la gent, al país i, com diu Marià Villangómez, 'arrelar com un arbre dins la terra'». Aquesta paraules del component d'Uc Victorí Planells, serviren per expressar l'agraïment de tots els guardonats amb els premis Ramon Llull, que en l'edició d'enguany eren Joan Riudavets, la Confederació d'Associacions de Veïns, ASPACE, Josep Campaner Puigserver, Encarnació Viñas, Antoni Roig Muntaner, Gabriel Galmés, Carme Riera, Anthony Bonner, Bartomeu Bennàssar, Bartomeu Melià, Pere Quetglas «Xam», Coral Universitària, UC i Antònia Buades.
A continuació prengueren la paraula els distingits amb les medalles d'or de la Comunitat Autònoma. En primer lloc, ho féu el president del Grup d'Ornitologia Balear (GOB), Joan Rita, que explicà que a l'organització «feim aquesta feina perquè estimam les Illes i, com deim en els nostres inicis, qui estima les Illes no les destrueix». Rita demanà «l'ajuda de la gent» perquè «a pesar que el GOB ha tingut molts d'èxits», gràcies precisament a aquesta ajuda, «la situació actual és preocupant i, per això, ens fa falta suport». Per acabar, Rita posà de relleu el caràcter interinsular de l'organització ecologista i subratllà que el premi era per a la gent del GOB de Mallorca, de Menorca, d'Eivissa i de Formentera».
Pau Janer, president del Cercle Artístic de Ciutadella, definí la seva entitat «com un espai de sociabilitat» que ha perdurat durant 120 anys i que ha estat present «a tots els reptes històrics que s'han plantejat a Menorca». El president de l'OCB reivindicà el premi «per als fundadors i per a la gent anònima que ha fet feina durant aquests quaranta anys» i es reclamà continuador de l'esperit «dels homes i de les dones de la Renaixença».
Mir volgué recordar que «la llengua catalana no té assegurada ni de bon tros la seva supervivència». Segons el president de l'OCB, els nous reptes «s'anomenen avui en dia globalització, bomba demogràfica a causa de la immigració sense fre, allau de mitjans de comunicació en altres llengües sense que haguem assolit un model audiovisual propi, per posar uns exemples». Per Antoni Mir, «la principal tasca és fer de la llengua catalana i la cultura de les Illes Balears una eina de cohesió social i de comunicació, de major qualitat de vida i de millor convivència». Per això, reclamà «institucions públiques capdavanteres i associacions que formin una societat civil forta, capaç, independent i amb empenta».
Tancaren l'acte les paraules del bisbe de Mallorca, Teodor Úbeda, que afirmà que «havia lliurat el seu cor al poble i a l'Església de Mallorca». El bisbe, el que més anys ho ha estat a Mallorca, volgué compartir el guardó amb el conjunt del clergat, amb els cristians laics i, fins i tot, amb els ciutadans no creients, perquè «el que hagi pogut fer de bo és gràcies a ells».
