algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín: 11°
11°

El Govern preveu per enguany una nova pujada del nombre d'aturats

Tanmateix, pronostica que els llocs de feina augmentaran prop d'un 2'5 per cent

El Govern balear preveu que enguany, per segon any consecutiu, augmenti la xifra d'aturats registrats a les Illes Balears. Així ho va assegurar ahir Pere Mascaró, responsable del Servei d'Ocupació de les Balears (SOIB), que ahir va comparèixer davant els mitjants de comunicació, acompanyat pel conseller de Treball i Formació del Govern balear, Eberhard Grosske. Mascaró va afirmar que «les perspectives per a l'any 2002 van cap a la consolidació d'una doble tendència. Per una banda, la de l'augment de la xifra de treballadors ocupats i, per l'altra, la d'un creixement de la xifra d'aturats». Tant Grosske com Mascaró s'esforçaren a explicar aquestes dues tendències que, a primera vista, pareixen contradictòries. Ambdós explicaren que la contradicció no hi és, ja que «el nombre de persones que s'incorporen al mercat laboral i que cerquen feina és superior al nombre de llocs de feina creats i, per tant, augmenta el nombre de llocs de feina, però també el d'aturats», en paraules de Mascaró.

D'aquesta manera, davant el 2002 ens trobam en una situació paradoxal. D'una banda, s'incrementarà l'atur "el Govern no n'ha sabut fer una previsió exacta" i, de l'altra, augmentaran els llocs de feina oferts entre un 2% i un 2'5%. Aquesta darrera situació, segons Grosske, farà que «el creixement de l'ocupació sigui superior al vegetatiu de persones en edat de fer feina i, per tant, farà falta més mà d'obra de fora». En concret, el Govern espera que enguany hi hagi uns 10.000 llocs de feina més que l'any passat, però també que el nombre de persones en edat i disposició de fer feina superi aquesta xifra. Segons Mascaró, «la majoria de les persones que s'han incorporat al mercat laboral i que han causat un augment de l'atur són dones i persones que ja han passat la joventut». A més, Grosske apuntà que aquests nous incorporats al món laboral són, molts, immigrants, «tant peninsulars, com europeus com extracomunitaris».

Ja entrant en les valoracions, Grosske considerà que «aquesta desacceleració, que no es pot considerar ni crisi ni recessió, podem convertir-la en una oportunitat d'entrar en un creixement sostenible, ja no tan sols des del punt de vista ecològic, sinó també des del punt de vista demogràfic. Anam cap a creixements de l'ocupació més raonables i anunciam que proposarem als agents socials un debat per encarar aquesta situació. Hem de tenir en compte que el fet que l'ocupació creixi en un sector com el de la construcció per sobre del 6 per cent tampoc no és bo. El mercat laboral balear necessita pau, necessita ser més estable tot l'any, necessita una pacificació».

En aquest sentit, va descartar massives regulacions de feina a causa de la moratòria o de la crisi turística. Per la seva banda, Mascaró també volgué veure la part positiva del fet que els joves no accedeixin tan prest al món laboral, i va considerar que «es deu al fet que els nostres joves opten més per allargar la formació, en lloc d'esdevenir treballadors precoços».

Més feina fixa
Un dels indicadors més positius que va mostrar ahir el Govern balear és que durant l'any 2001 ha davallat el nombre de treballadors eventuals i també l'estacionalitat. Així i tot, Mascaró va voler advertir que «a pesar que la tendència és positiva, encara no podem tirar coets, ja que les xifres no són millors que fa deu anys. Tan sols la tendència és positiva».

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.