Fins a 5.774 alumnes de 82 nacionalitats diferents a l'espanyola
cursaren estudis preuniversitaris o extrauniversitaris a les
Balears el curs 2000-2001; enguany la Conselleria ja parla "encara
extraoficialment" d'un miler més des de l'inici de curs, que pot
créixer notablement amb les arribades ja previstes d'alumnat
d'incorporació tardana. I si la taxa actual és encara inferior a
l'ú per cent de la població escolar real, al voltant dels 141.100
alumnes, es preveu que en un futur no massa llunyà l'índex creixerà
en proporció aritmètica: fins ara, els increments just s'han
advertit de manera clara en els primers segments de
l'ensenyament.
Les xifres mostren un creixement fort dels alumnes
extracomunitaris en l'ensenyament infantil i primari, alhora que la
consolidació dels principals nínxols d'alumnes comunitaris
(Alemanya i Regne Unit) en les aules de l'educació secundària. Però
també el Marroc fa créixer l'alumnat d'ESO, a un ritme que ja és
superior al dels britànics, alhora que la resta de països
extracomunitaris superen en nombre d'alumnat aquestes procendències
estables: Alemanya, el Marroc, Regne Unit.
L'evolució per nivell educatiu de l'alumnat estranger mostra que
aquesta incorporació és recent; però més encara en el cas d'alumnes
extracomunitaris, com ara l'Equador, Guinea o Hondures, per
esmentar just uns pocs dels 83 països amb alumnes escolaritzats a
les Balears. Com a exemple: el curs passat començà amb 431 nous
alumnes extracomunitaris, però ja aleshores es preveia l'arribada
d'uns 850 més. Les previsions foren superades, seguint la dinàmica
d'anys anteriors.
En l'actualitat, la Conselleria d'Educació ha reforçat els seus
sistemes d'atenció a la diversitat "més de 300 especialistes en dos
cursos, 10 mediadors culturals i un terç més de personal
especialista", alhora que ha promogut la immersió lingüística a les
escoles com a millor manera de superar una situació que força els
docents a la norma d'or: no donar res per suposat.
La immersió lingüística és l'eina principal d'integració per
als infants nouvinguts
Per al director general de Política Lingüística al Govern, Joan
Melià, el sistema d'immersió lingüística pot donar-hi resposta de
manera clara: «ben planificada i amb recursos (econòmics, la
immersió) pot fer que en molt poc temps aquests alumnes siguin
integrats». No serà aquesta generació d'alumnes els que parlaran en
català com a llengua pròpia; però els seus fills "i especialment en
el cas de matrimonis mixtos" seran plurilingües en dominar la seva
llengua d'origen, el castellà i el català. Perquè això sigui
possible, emperò, s'ha d'evitar la «segregació autàrquica» dels
grups culturals, alhora que s'ha d'aprofundir en la normalització
lingüística de les Balears.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.