Les aules balears ja tenen més de 6.500 alumnes estrangers aquest curs

El professorat d'infantil, primària i ESO atén estudiants de 82 nacionalitats diferents

Els sistemes d'immersió lingüística i suport a la diversitat són bàsics

C.M.CANALS.Palma24/09/01 0:00

Fins a 5.774 alumnes de 82 nacionalitats diferents a l'espanyola cursaren estudis preuniversitaris o extrauniversitaris a les Balears el curs 2000-2001; enguany la Conselleria ja parla "encara extraoficialment" d'un miler més des de l'inici de curs, que pot créixer notablement amb les arribades ja previstes d'alumnat d'incorporació tardana. I si la taxa actual és encara inferior a l'ú per cent de la població escolar real, al voltant dels 141.100 alumnes, es preveu que en un futur no massa llunyà l'índex creixerà en proporció aritmètica: fins ara, els increments just s'han advertit de manera clara en els primers segments de l'ensenyament.

Les xifres mostren un creixement fort dels alumnes extracomunitaris en l'ensenyament infantil i primari, alhora que la consolidació dels principals nínxols d'alumnes comunitaris (Alemanya i Regne Unit) en les aules de l'educació secundària. Però també el Marroc fa créixer l'alumnat d'ESO, a un ritme que ja és superior al dels britànics, alhora que la resta de països extracomunitaris superen en nombre d'alumnat aquestes procendències estables: Alemanya, el Marroc, Regne Unit.

L'evolució per nivell educatiu de l'alumnat estranger mostra que aquesta incorporació és recent; però més encara en el cas d'alumnes extracomunitaris, com ara l'Equador, Guinea o Hondures, per esmentar just uns pocs dels 83 països amb alumnes escolaritzats a les Balears. Com a exemple: el curs passat començà amb 431 nous alumnes extracomunitaris, però ja aleshores es preveia l'arribada d'uns 850 més. Les previsions foren superades, seguint la dinàmica d'anys anteriors.

En l'actualitat, la Conselleria d'Educació ha reforçat els seus sistemes d'atenció a la diversitat "més de 300 especialistes en dos cursos, 10 mediadors culturals i un terç més de personal especialista", alhora que ha promogut la immersió lingüística a les escoles com a millor manera de superar una situació que força els docents a la norma d'or: no donar res per suposat.

La immersió lingüística és l'eina principal d'integració per als infants nouvinguts
Per al director general de Política Lingüística al Govern, Joan Melià, el sistema d'immersió lingüística pot donar-hi resposta de manera clara: «ben planificada i amb recursos (econòmics, la immersió) pot fer que en molt poc temps aquests alumnes siguin integrats». No serà aquesta generació d'alumnes els que parlaran en català com a llengua pròpia; però els seus fills "i especialment en el cas de matrimonis mixtos" seran plurilingües en dominar la seva llengua d'origen, el castellà i el català. Perquè això sigui possible, emperò, s'ha d'evitar la «segregació autàrquica» dels grups culturals, alhora que s'ha d'aprofundir en la normalització lingüística de les Balears.