Palma ha estat la primera capital de província de l'Estat
espanyol que més ha crescut en xifres absolutes en nombre
d'habitants, i la segona percentualment. Aquestes dades corresponen
a l'any passat, el 2000, comparant-lo amb el 1999. Segons dades
facilitades per l'Institut Nacional d'Estadística (INE), després de
la revisió del padró de l'any 2000, publicada en el Butlletí
Oficial de l'Estat la setmana passada, Palma passa a tenir
oficialment 333.925 habitants de dret. Les dades de l'INE recullen
que en la revisió del padró del 1999 Palma tenia 326.993 habitants.
És a dir, en un any, oficialment, ha augmentat el seu nombre de
ciutadans amb 6.932. Això equival a un increment del 2'1 per cent.
Així les coses, l'estudi de l'INE, entitat que depèn del Ministeri
d'Economia, recull que cap capital de província de tot l'Estat, ni
tan sols Madrid o Barcelona, no han superat aquest increment en
xifres absolutes.
De fet, Madrid va veure augmentat el seu nombre d'habitants amb
3.808, mentre que Barcelona en va perdre 7.185. Altres capitals
majors que Palma tampoc no varen aconseguir ni apropar-se a
l'increment de població registrat per la capital balear. València
va perdre 398 habitants, Sevilla va deixar de tenir 1.211
ciutadans, i Màlaga i Saragossa augmentaren amb poc més de 1.000
residents cadascuna. Un altra dada que crida bastant l'atenció és
que el conjunt de capitals de província varen créixer amb 25.948
habitants. L'increment de 6.932 habitants registrat per Palma
suposa que un de cada 3'74 nous ciutadans de capitals de l'Estat va
escollir la ciutat mallorquina per viure-hi i que Palma aporta més
de la quarta part de l'increment del conjunt de capitals.
Percentualment només Càceres ha superat l'increment del 2'1 per
cent registrat per Palma, ja que en va tenir un del 4'6 per cent,
en passar d'acollir 78.614 habitants a 82.235 (+3.621).
Així i tot, la mitjana de variació relativa de totes les
capitals de l'Estat va ser d'un increment del 0'2 per cent, quan,
recordem, Palma va registrar un augment del 2'1 per cent. És a dir,
el ritme de creixement de la capital balear supera més de 10
vegades la mitjana de les capitals de l'Estat. Segons la regidora
de Població de l'Ajuntament de Palma, María Teresa Jiménez, «hi ha
tres raons que expliquen aquest increment. Una, que durant l'any
2000 vàrem tirar endavant amb la targeta ciutadana i molts de
residents de municipis limítrofs varen venir a empadronar-se a
Palma per beneficiar-se dels descomptes en el transport.
A part, any rere any vénen molts de comunitaris, sobretot
alemanys, a retirar-se o a descansar llargues temporades i s'hi
empadronen. Finalment, la raó que crec que és la més important ha
estat la immigració extracomunitària», explicà la regidora. Giménez
va afegir que «una vegada que hem fet l'anàlisi, la valoració crec
que per una banda és positiva, perquè si vénen és perquè aquí feim
bé les coses i hi ha un bon nivell de vida, però, d'altra banda, ho
veig amb preocupació, perquè ara hi ha feina, però si, per exemple,
amb la moratòria, deixar d'haver-n'hi, què farem amb ells? És un
gran problema que hauríem de resoldre, sobretot, impedint que hi
hagi immigració il·legal i controlant més, fins i tot a nivell
autonòmic, els fluxos immigratoris».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.