Més de 2.000 persones participaran enguany en l'organització
dels actes commemoratius de la Diada de Mallorca, la cinquena que
munta el Consell i que es caracteritzarà enguany pel seu gran abast
i per la reivindicació dels símbols de mallorquinitat. La
presidenta del Consell, Maria Antònia Munar, va presentar ahir el
programa festiu que precisament s'obre avui mateix amb la
competició de vela llatina i que s'allargarà fins al dia 29. Els
eixos de la Diada seran enguany la joventut, l'homenatge al rei
Jaume II i els símbols relacionats amb la mallorquinitat, tal com
va explicar Guillem Ginard, responsable d'assumptes institucionals
del Consell. Ginard exposà que «en el programa s'ha intentat donar
sortida a un ampli ventall de sectors, gusts i edats, tenint en
compte la mallorquinitat».
Així, idò, no és casualitat que en l'aspecte esportiu es
potenciïn esports tradicionals com el trot i la vela llatina. Les
novetats més importants seran la presentació del Joc de Ministrils
del Consell i els nous gegants que representen el rei Jaume II i la
reina Esclarmunda de Foix. Els ministrils eren uns músics que
antigament acompanyaven el Gran i General Consell i que
desaparagueren amb l'eliminació d'aquesta institució com a resultat
del Decret de Nova Planta.
El 12 de Setembre, commemorant el jurament de la carta de
privilegis i franqueses del Regne de Mallorca, concentrarà els
actes oficials més importants. Al matí es descobriran els nous
gegants i a l'horabaixa, la Seu acollirà la tradicional missa en
honor de la Mare de Déu i l'ofrena floral a la tomba del rei Jaume
II. Des de la catedral partirà un gran cercavila amb els gegants i
els ministrils que arribarà al Centre Cultural de la Misericòrdia,
on se celebrarà l'acte institucional propi del Consell. El
lliurament de les medalles d'honor i gratitud i el concert de
l'Orquestra Simfònica de les Illes acompanyaran el discurs de la
presidenta del Consell.
La presidenta Munar va explicar que «la Diada començà de manera
senzilla intentant fer saber a la gent que té un dia històric per
saber d'on venim, però també de reflexió de cap on anam les
persones que estimam Mallorca». Munar destacà l'afegitó de símbols
de referència històrica. «Som un poble que sempre ha estat envaït:
primer per fenicis, musulmans i pirates, i després, quan teníem una
societat tranquil·la, varen venir els turistes. És lògic que la
cohesió social sigui molt més difícil». Munar va fer una reflexió
pensant en el futur i advocà de nou per la fixació d'un sostre de
població que reguli el creixement. La presidenta es va referir al
problema de la immigració i el relacionà amb el creixement en la
construcció i en la demanda de recursos i energia. En aquest
sentit, va fer una crida a tots els partits per trobar una solució
per sobre d'interessos personals.
Un dia festiu i laborable
Munar expressà el desig que la Diada sigui festiu, ja que «això
permetria gaudir de la festa a més gent». Tot i això, reconeix que
no és gaire fàcil a causa de la manca de dates. La presidenta
esmentà que es fa feina en la matèria, però l'Estat i els municipis
marquen les dates. A més, la comunitat decideix altres festes en
ponts. Munar indicà que l'única data que queda és la festa de reis
i va fer broma: «No vull que el futur estigui marcat per llevar
aquesta festa als futurs votants».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.