Més de 2.000 persones participaran enguany en l'organització dels actes commemoratius de la Diada de Mallorca, la cinquena que munta el Consell i que es caracteritzarà enguany pel seu gran abast i per la reivindicació dels símbols de mallorquinitat. La presidenta del Consell, Maria Antònia Munar, va presentar ahir el programa festiu que precisament s'obre avui mateix amb la competició de vela llatina i que s'allargarà fins al dia 29. Els eixos de la Diada seran enguany la joventut, l'homenatge al rei Jaume II i els símbols relacionats amb la mallorquinitat, tal com va explicar Guillem Ginard, responsable d'assumptes institucionals del Consell. Ginard exposà que «en el programa s'ha intentat donar sortida a un ampli ventall de sectors, gusts i edats, tenint en compte la mallorquinitat».

Així, idò, no és casualitat que en l'aspecte esportiu es potenciïn esports tradicionals com el trot i la vela llatina. Les novetats més importants seran la presentació del Joc de Ministrils del Consell i els nous gegants que representen el rei Jaume II i la reina Esclarmunda de Foix. Els ministrils eren uns músics que antigament acompanyaven el Gran i General Consell i que desaparagueren amb l'eliminació d'aquesta institució com a resultat del Decret de Nova Planta.

El 12 de Setembre, commemorant el jurament de la carta de privilegis i franqueses del Regne de Mallorca, concentrarà els actes oficials més importants. Al matí es descobriran els nous gegants i a l'horabaixa, la Seu acollirà la tradicional missa en honor de la Mare de Déu i l'ofrena floral a la tomba del rei Jaume II. Des de la catedral partirà un gran cercavila amb els gegants i els ministrils que arribarà al Centre Cultural de la Misericòrdia, on se celebrarà l'acte institucional propi del Consell. El lliurament de les medalles d'honor i gratitud i el concert de l'Orquestra Simfònica de les Illes acompanyaran el discurs de la presidenta del Consell.

La presidenta Munar va explicar que «la Diada començà de manera senzilla intentant fer saber a la gent que té un dia històric per saber d'on venim, però també de reflexió de cap on anam les persones que estimam Mallorca». Munar destacà l'afegitó de símbols de referència històrica. «Som un poble que sempre ha estat envaït: primer per fenicis, musulmans i pirates, i després, quan teníem una societat tranquil·la, varen venir els turistes. És lògic que la cohesió social sigui molt més difícil». Munar va fer una reflexió pensant en el futur i advocà de nou per la fixació d'un sostre de població que reguli el creixement. La presidenta es va referir al problema de la immigració i el relacionà amb el creixement en la construcció i en la demanda de recursos i energia. En aquest sentit, va fer una crida a tots els partits per trobar una solució per sobre d'interessos personals.

Un dia festiu i laborable  
Munar expressà el desig que la Diada sigui festiu, ja que «això permetria gaudir de la festa a més gent». Tot i això, reconeix que no és gaire fàcil a causa de la manca de dates. La presidenta esmentà que es fa feina en la matèria, però l'Estat i els municipis marquen les dates. A més, la comunitat decideix altres festes en ponts. Munar indicà que l'única data que queda és la festa de reis i va fer broma: «No vull que el futur estigui marcat per llevar aquesta festa als futurs votants».