El PSM demanarà al Govern central que permeti que les Illes
Balears disposin de representació directa davant la Unió Europea.
Els nacionalistes pretenen que la Comunitat pugui tenir veu i vot
als principals organismes com són el Consell de la Unió Europea i
la Representació Permanent dels Estats Membres, quan en aquestes
institucions es tractin qüestions de competència autonòmica com
seria el cas d'Educació i Cultura.
A més, la reclamació plantejarà que també s'ha de garantir la
presència física de representans de les Balears quan es discuteixin
temes d'especial interès per a la comunitat com podrien ser els
turístics. Amb aquesta petició que també es farà arribar al
Parlament europeu en forma de proposició no de llei, es pretén
equiparar la presència institucional que ja fa temps que gaudeixen
algunes de les regions de cinc estats membres.
Així Alemanya i Bèlgica, estats federals per excel·lència,
permeten la presència de tots els seus länder i regions. També
passa el mateix amb Àustria. Gran Bretanya va considerar d'especial
interès que els governs regionals d'Escòcia i Gal·les fossin
presents a Brussel·les. Fins i tot a Portugal, on funciona un
sistema de govern molt centralitzat, les illes de Madeira i Açores
tenen representants a Europa si bé, en aquest cas d'una forma més
limitada.
Aquesta representació no només afecta la presència davant les
institucions sinó que va més enllà. Així les regions que disposen
d'aquest dret tenen l'empara de recurs i defensa davant el Tribunal
de Justícia europeu. A més, tenen el suport dels seus països per
mantenir delegacions oficials a Brusel·les. I és que en aquests
moments les oficines de les comunitats autònomes espanyoles a
Brussel·les no tenen ni tan sols el reconeixement oficial de
l'Estat espanyol. La presentació de la proposta va ser anunciada
ahir pel portaveu nacionalista, Antoni Alorda, i el responsable de
l'oficina del PSM a Brussel·les, Jaume Garau. Tots dos varen estar
acompanyats per Mikel Irujo, lletrat del Parlament europeu, que ha
elaborat l'estudi jurídic que serveix de base legal a la petició
del PSM.
Antoni Alorda manifestà que «perquè Europa tingui èxit és
necessari que els ciutadans sentin que tenen una capacitat de
decisió real. Això només es farà si es tenen molt presents els
autogoverns i les institucions més properes als ciutadans». Alorda
va denunciar que s'està produint un procés de recuperació de les
competències autonòmiques per part de Madrid, amb l'excusa de que
s'han de marcar dins de la Unió Europea. Aquest seria el cas, per
exemple, d'Agricultura.
Així mateix es va criticar que el ministre d'Administracions
Públiques, Jesus Posada, hagués anunciat públicament que vetaria
per llei que les Comunitats Autònomes tinguessin representació a
Europa. El PSM instarà el Partit Popular que «es possicioni en
favor dels interessos de les Illes i deixi de banda els criteris
centralistes». També es demanarà a la resta dels partits polítics i
a la societat civil que se sumin a aquesta iniciativa.
Crítiques
El PP va reiterar ahir les seves crítiques contra la reivindicació
d'autodeterminació presentada pel PSM. El portaveu José Maria
Gonzalez Ortea, aposta per profunditzar en l'estat autonòmic. Ortea
desqualifica que es demani autogovern «parlant de Països Catalans,
una entitat inexistent». Al PP «no se li ha perdut res a les
comunitats veïnes. Tot i els vincles culturals comuns preferim
tenir un autogovern propi i no conjunt», digué Ortea.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.