El PSM demanarà al Govern central que permeti que les Illes Balears disposin de representació directa davant la Unió Europea. Els nacionalistes pretenen que la Comunitat pugui tenir veu i vot als principals organismes com són el Consell de la Unió Europea i la Representació Permanent dels Estats Membres, quan en aquestes institucions es tractin qüestions de competència autonòmica com seria el cas d'Educació i Cultura.

A més, la reclamació plantejarà que també s'ha de garantir la presència física de representans de les Balears quan es discuteixin temes d'especial interès per a la comunitat com podrien ser els turístics. Amb aquesta petició que també es farà arribar al Parlament europeu en forma de proposició no de llei, es pretén equiparar la presència institucional que ja fa temps que gaudeixen algunes de les regions de cinc estats membres.

Així Alemanya i Bèlgica, estats federals per excel·lència, permeten la presència de tots els seus länder i regions. També passa el mateix amb Àustria. Gran Bretanya va considerar d'especial interès que els governs regionals d'Escòcia i Gal·les fossin presents a Brussel·les. Fins i tot a Portugal, on funciona un sistema de govern molt centralitzat, les illes de Madeira i Açores tenen representants a Europa si bé, en aquest cas d'una forma més limitada.

Aquesta representació no només afecta la presència davant les institucions sinó que va més enllà. Així les regions que disposen d'aquest dret tenen l'empara de recurs i defensa davant el Tribunal de Justícia europeu. A més, tenen el suport dels seus països per mantenir delegacions oficials a Brusel·les. I és que en aquests moments les oficines de les comunitats autònomes espanyoles a Brussel·les no tenen ni tan sols el reconeixement oficial de l'Estat espanyol. La presentació de la proposta va ser anunciada ahir pel portaveu nacionalista, Antoni Alorda, i el responsable de l'oficina del PSM a Brussel·les, Jaume Garau. Tots dos varen estar acompanyats per Mikel Irujo, lletrat del Parlament europeu, que ha elaborat l'estudi jurídic que serveix de base legal a la petició del PSM.

Antoni Alorda manifestà que «perquè Europa tingui èxit és necessari que els ciutadans sentin que tenen una capacitat de decisió real. Això només es farà si es tenen molt presents els autogoverns i les institucions més properes als ciutadans». Alorda va denunciar que s'està produint un procés de recuperació de les competències autonòmiques per part de Madrid, amb l'excusa de que s'han de marcar dins de la Unió Europea. Aquest seria el cas, per exemple, d'Agricultura.

Així mateix es va criticar que el ministre d'Administracions Públiques, Jesus Posada, hagués anunciat públicament que vetaria per llei que les Comunitats Autònomes tinguessin representació a Europa. El PSM instarà el Partit Popular que «es possicioni en favor dels interessos de les Illes i deixi de banda els criteris centralistes». També es demanarà a la resta dels partits polítics i a la societat civil que se sumin a aquesta iniciativa.

Crítiques
El PP va reiterar ahir les seves crítiques contra la reivindicació d'autodeterminació presentada pel PSM. El portaveu José Maria Gonzalez Ortea, aposta per profunditzar en l'estat autonòmic. Ortea desqualifica que es demani autogovern «parlant de Països Catalans, una entitat inexistent». Al PP «no se li ha perdut res a les comunitats veïnes. Tot i els vincles culturals comuns preferim tenir un autogovern propi i no conjunt», digué Ortea.