algo de nubes
  • Màx: 34°
  • Mín: 27°
34°

PNB i EA carreguen contra Madrid per haver boicotejat Lizarra

Batasuna mira Europa com a sortida al problema

La Universitat Catalana d'Estiu reuní ahir a Prada representants de tres dels quatre partits signants del pacte de Lizarra entorn a un debat sobre el futur del País Basc. A l'acte hi prengueren part Josune Ariztondo, secretària general del PNB, Gorka Knörr, secretari general d'EA i parlamentari, i el batasú membre de la mesa nacional, Joseba Àlvarez. El diputat d'EB-IU, Anton Karrera, no hi assistí a causa de problemes de darrera hora. El tema de Lizarra centrà gran part del debat en considerar-se pels participants una de les fites claus per reprendre el recorregut pel qual ha de caminar d'ara endavant el País Basc. Una fita a la qual els dos actuals socis de govern, PNB-EA, afegiren els satisfactoris resultats de les eleccions del passsat 13 de maig.

Gorka Knörr fou el més explícit a l'hora de fer incidència en aquest segon punt en afirmar que «al País Basc ha guanyat la solució al conflicte per la via democràtica. El poble basc ha decidit el camí a favor del diàleg, dels drets humans i de la no violència i el respecte a la seva paraula». Segons Knörr, «a Lizarra la no violència era una condició però ara després de les eleccions és una exigència». Ambdós socis també coincidiren a l'hora d'assenyalar que el Govern espanyol va, en paraules de Knörr, «dinamitar» l'esperit de Lizarra i assenyalaren la intransigència d'ETA a l'hora de voler estar sempre enmig del debat sobre les solucions a Euskadi. Tant Knörr com Ariztondo coincidiren també en el fet que el PP «no va fer res» per evitar el trencament de treva, una treva que si bé, segons esmentà la secretària general del PNB, era unilateral, no tenia cap acord previ amb Madrid, era la «il·lusió» de tot un poble.

Per la seva banda, el representant batasú mostrà el seu tarannà favorable a la solució del conflicte basc com a una de les necessitats per la convivència fixant la Conferència Governamental de la Unió Europea de 2004 com un dels punts centrals que poden «normalitzar» la situació. Àlvarez plantejà la possibilitat de començar en aquesta data un procés per a la independència d'Euskal Herria «dins de la democràcia» i considerà que l'actual estatut «ha tocat sostre» per donar solucions i només pot servir de punt de partida. Així i tot, digué que no rebutgen les actuals institucions, en el sentit que «són aquí». Àlvarez avançà la necessitat d'un canvi de l'estratègia democràtica reafirmant el nacionalisme i que el poble prengui la paraula, un poble que recordà «ha votat l'autodeterminació» malgrat el boicot realitzat per part dels partits estatalistes.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.