Pollença té dues cares, la que surt a les postals i a les revistes especialitzades en turisme i els fullets dels touroperadors amb la qual es promociona el paisatge idíl·lic d'aquest racó de Mallorca i, l'altra, la que viu i veu cada dia la gent del poble i de la qual es queixa. És precisament aquesta darrera imatge la que han volgut donar a conèixer el Grup Balear d'Ornitologia i Defensa de la Natura (GOB) de Pollença. Per això mateix, a la plaça Major des de divendres i fins a avui diumenge estan passant cada vespre des de les 10 i fins a les 12 un seguit de diapositives que constaten aquesta altre visió més pròxima a la vida quotidiana.

Les diapositives, que van acompanyades de títols explicatius, posen de manifest la deixadesa del municipi. Mostren els munts de brutícia que s'acumulen entorn als punts verds i també als abocadors incontrolats i il·legals que hi ha a l'entrada del poble. I el fems que s'acumula a les vores dels carrers i places. Així com les taques que mai no aconseguiran llevar del nou enrejolat de la plaça Major reformada amb el pla Mirall i que just, just, té dos anys de vida.

Les fotografies també recorden l'existència del camp de golf il·legal de Can Guilló, que a hores d'ara el departament d'Urbanisme de l'Ajuntament de Pollença encara no ha aconseguit demostrar que existeix. Afirmen que la gespa sembrada no es correspon amb la d'unes instal·lacions esportives d'aquesta mena. L'apropiació per part de la Immobiliaria Formentor del pàrquing i del camí públic també hi queda recollit. Així com la invasió de la via pública que en fan els bars, restaurants i comerços en general. Hi ha una fotografia molt explicativa on es veu com els bars aprofiten tant l'espai que no deixen ni un metre perquè la gent pugui seure als bancs públics.

Diuen també que «un temps hi havia un campanar...» es veia des de baix de l'esglaonada del Calvari però amb l'obertura d'aquesta via han deixat construir edificis molt més alts a cada costat que tapen les vistes. Mostren igualment la façana rosa, «més pròpia d'un poble de Sevilla que d'aquí», comentava el divendres a vespre una de les moltes persones que travessà plaça i s'aturà a veure les diapositives. I per acabar, el més dramàtic: «Això és el que volem?» es demanaven, en un dels títols que acompanyen les diapositives; seguidament mostren tot un seguit d'anunci de venda de finques ubicades dins el terme municipal de Pollença, tots escrits en alemany.

Vergonya
Una al·lota travessava la plaça quan es girà cap els veïns que seguien de prop la passada de diapositives per llançar una frase enlaire referida a la classe política local: «vergonya els hauria de fer». De polític, però, no n'hi havia cap ni un assegut a la plaça, visualitzant unes diapositives que a ells els poden servir com a mínim de punt de referència, per millorar.