Els preus pujaren a les Balears durant el mes de juliol un 0'1%, la meitat de la mitjana espanyola, la qual se situà en el 0'2%. Amb aquesta taxa d'inflació, les Balears assoleixen un increment de preus, acumulat en els set primers mesos de l'any, d'un 3'1%; i un augment en els darrers dotze mesos del 4'2%. Tant la taxa d'inflació acumulada com la interanual no només són àmpliament superiors a les mitjanes espanyoles (2'3% i 3'9% respectivament), sinó que són les més altes de tot l'Estat. La baixada dels transports (-1'7%), pel bon comportament dels combustibles, així com la contenció dels preus dels habitatges (-0'3%), limitaren la pujada de preus que les Balears experimenten en els darrers mesos.
Així, el transport i l'habitatge contingueren la taxa d'inflació, ja que la resta de capítols de la senalla de la compra registraren, durant el mes passat, noves pujades de preus. Els grups més inflacionistes foren oci i cultura (1'7%), aliments i begudes alchòliques (0'9%), i hotels i restauració. D'altra banda, tant el vestit i el calçat, com la medicina i les comunicacions, quedaren invariables respecte del mes anterior. Les dades estatals situen un increment dels preus durant el mes de juliol del 0'2% respecte del mes anterior. Com en el cas balear, els capítols més inflacionistes són l'oci i la cultura (2%) i l'hoteleria (1'2%).
L'element de contenció, també com en el cas baler, fou la baixada dels transports (-1'3%). L'Estat espanyol ha registrat durant els set primers mesos de l'any, un increment de preus del 2'3%, i en els darrers dotze mesos del 3'9%. Xifres superiors a les previsions del Govern i al percentatge demanat pel Banc Central Europeu als països de l'eurozona, del 2% per al conjunt del 2001. Per comunitats autònomes, Navarra, amb un increment del 0'6% dels preus, fou l'autonomia més inflacionista; les Balears i quatre autonomies més, les que menys amb un 0'1%.
