Les Illes Balears perden 8 milions de tones anuals de sòl com a efecte de l'erosió. La taxa mitjana de pèrdua de sòl provocada per l'erosió a les quatre illes majors se situa al voltant de 16 tones per hectàrea i any. Aquest nivell és realment preocupant, si es té en compte que la taxa mitjana de formació de sòl es calcula compresa entre 2 i 12 tones per hectàrea i any. És a dir, els efectes de l'erosió no són compensats per la nova formació de sòl. L'erosió constitueix un dels problemes ambientals més importants. Provoca la pèrdua de fertilitat de sòls agrícoles i forestals, i l'arrossegament de materials sòlids i la seva sedimentació en els llits fluvials, embassaments, estanys, zones humides o directament a la mar.

A més, condiciona la productivitat de l'activitat agrària, accelera els processos de degradació de la coberta vegetal, disminueix la regulació natural de les aigües i afavoreix les inundacions catastròfiques en èpoques de pluviometria intensa. Les tales, les roturacions, els incendis i el pastoreig abusiu i incontrolat, entre altres factors, condueixen inexorablement a les darreres fases regressives de la vegetació llenyosa. L'erosió més important es produeix sobre els boscs degradats amb una coberta vegetal deficient i sobre conreus als vessants de les muntanyes, fonamentalment aquells destinats a olivera i vinya, és a dir, els denominats ceps llenyosos.

Hi ha a les Balears mapes d'estats erosius, elaborats per l'Administració, que presenten el balanç global d'una pèrdua de 8 milions de tones anuals de sòl. Existeixen diferents nivells d'erosió, segons el volum de pèrdua de sòl per hectàrea i any. Els nivells superiors, amb pèrdues de sòl superiors per sobre de les 50 i, fins i tot, les 100 tones, afecten gairebé el 13 per cent del territori de l'Arxipèlag. És en aquestes àrees on cal actuar amb preferència, ja que la pèrdua total en els dos nivells erosius superiors suposa el 66 per cent de les tones erosionades anualment.

De les 63.325 hectàrees afectades per una erosió més intensa, a Mallorca en correspon un 93'7 per cent. Aquestes superfícies més erosives, concentrades principalment a les serres de Tramuntana i Llevant, representen el 16'2 per cent de l'extensió de l'Illa. Eivissa, amb 16.000 hectàrees menys que Menorca, presenta una major erosió, quantificada en gairebé 100.000 tones anuals. En un informe de Lluís Moragues, membre de la Societat d'Història Natural de les Balears, es fa ressò que a l'Arxipèlag «mai no es podrà fer una correcta planificació territorial sense tenir en compte, com a mínim, la preservació de les millors superfícies agrícoles i forestals».

Esllavissades a la serra de Tramuntana
Un altre fenomen a tenir en compte és el de les esllavissades a la costa, concentrades principalment als penya-segats de Tramuntana i a l'interior de la mateixa serralada. A la carretera de sa Calobra, les esllavissades han causat algun accident mortal, talls de la via i l'aïllament del nucli costaner. Deu trams de la carretera presenten un risc d'esllavissades «molt alt» i uns altres 19, «alt». Per a aquesta problemàtica s'apliquen solucions com l'eliminació de masses de roques inestables i la instal·lació de barreres i xarxes metàl·liques.