En el cas Bitel, de presumpte espionatge informàtic a l'exresponsable d'Urbanisme del Consell de Mallorca, Francesc Quetglas, una qüestió és evident: hi hagué «punxada» del seu correu electrònic, els missatges del qual arribaven al compte de Sebastià Vallori, un funcionari integrat en l'equip de la secretaria de Jaume Matas quan era president del Govern.

Aquest fet ha estat assumit pels perits informàtics d'ambdues parts en conflicte en aquest serial judicial, que té com a característica una figura innovadora: els presumptes delictes informàtics, malgrat que la demanda és per revelació de secrets.

La punxada fou tan evident, que Vallori, una vegada instal·lat al Consolat del Mar el Pacte de Progrés el juliol del 1999, continuava rebent en el seu ordinador informació procedent del departament d'Urbanisme del CIM. Així, en el seu correu electrònic, s'han comptabilitzat 17 missatges de Quetglas i 19 més de Rafel de Lacy, actual cap d'Urbanisme del Consell de Mallorca.

El Govern d'Antich desenvolupa una política de respecte amb els seus treballadors públics en relació a les noves tecnologies. Així, cada funcionari manté el seu compte informàtic malgrat els canvis d'ubicació que puguin experimentar a les conselleries i empreses públiques. Vallori, quan se'l destinà des de la Presidència del Govern al departament de Patrimoni, mantingué la seva adreça svalloriUgabpresi.caib.es, a la qual arribaven els correus de Rafel de Lacy.

La instrucció del cas Bitel la protagonitza Enrique Morell, titular del jutjat 9 de Palma. La relació entre el jutge i el Govern, que presentà la demanda el març de 2000, no ha estat massa sincronitzada. Als operadors judicials no els motiven les lluites polítiques i més si aquestes s'han de resoldre als jutjats.

Per això, les investigacions no avançaren durant els primers mesos. El jutge va entendre que havia de ser el Govern, com a demandant, qui agafàs la iniciativa del cas a través del seu misser, Gabriel Garcías, i l'Executiu delegà en el jutge tota l'actuació instructora. Aquesta manca d'entesa es traduí en una aturada de mesos en el procés, que ja ha complit més d'un any.

Durant aquest període han passat pel jutjat de la via Alemanya Sebastià Vallori; la seva cap i secretària personal de Jaume Matas, Francesca Pascual; altres funcionaris que llavors també estaven a la Presidència del Govern: Belén Perera i Isabel Ensenyat; l'exdirector d'Ordenació del Territori, Cristòfol Huguet; l'exconseller de Medi Ambient, Miquel Ramis; directius de Bitel i també l'excap de premsa de Jaume Matas quan estava en el Consolat, Javier Mato, malgrat que ell comparegué a Madrid, on tenia fixada la seva residència.

Mato declarà el passat mes de febrer quan encara era cap de Gabinet del Ministeri de Medi Ambient. Durant l'interrogatori, Mato es desvinculà del document que originà el cas Bitel. Aquests papers sortiren a la llum pública en el Parlament balear de la mà de Jaume Matas l'octubre del 1998 en el debat de l'estat de la Comunitat. Es tractava d'un avançament del pla territorial de Mallorca, però no la versió que el Consell Insular distribuí en un fòrum ciutadà celebrat el setembre d'aquell any, en què constava l'anagrama del CIM.