La Sala Contenciosa del Tribunal Superior de Justícia ha confirmat la decisió de l'Ajuntament d'Alaró de negar la llicència d'obres a l'empresa Aguas de Lluc SA per instal·lar un magatzem agrícola destinat a l'aigua envasada.

Quan l'empresa demanà el permís per aquesta construcció, el 24 de desembre del 1996, el Consistori al·legà que les obres previstes se situaven en terrenys qualificats com element paisagístic singular, on no es permet cap tipus d'obres segons les Normes Subsidiàries del Planejament Urbanístic Municipal del 1995.

Per la seva part, Aguas de Lluc SA argumentà que l'Ajuntament s'equivocà en situar la nau perquè se trobava fora d'aquesta delimitació paisagística; que a la mateixa zona ja existien altres construccions amb llicència municipal; que un servei d'explotació agrària està permès per la Llei d'Espais Naturals i, finalment, que la ubicació de l'envasadora d'aigua de la font i el magatzem han d'estar el més pròxim possible segons estableix la legislació.

El magistrat ponent, Fernando Socías Fuster, centra el debat en la ubicació del magatzem, que és el principal motiu de discrepància entre l'empresa i l'Ajuntament. Aguas de Lluc SA entengué que es produí un «error material» de l'administració municipal, ja que la nau està fora de l'element paisagístic singular, al contrari dels informes de l'aparellador municipal.

No obstant això, en analitzar les proves topogràfiques, la nau projectada se troba dins la gruixada retxa de delimitació de l'espai protegit, el que, segons la sentència, «no demostra que estigui fora però tampoc que estigui dins de la zona d'element paisagístic singular». El magistrat rebutja «aquesta inadmissible terra de ningú» i estableix que com que, almenys, part de la nau està dins la zona protegida, no pot concedir-se la llicència. «No es pot autoritzar una construcció quan part de la mateixa incompleix la normativa, ja que la llicència és única».