Impecable cortesia entre el batle i els independentistes

La desorientació anà més enllà quan s'atracà a la concentració, des del recinte, un petitíssim grup de senyores amb nines, totes elles vestides de sevillanes. Des dels independentistes sortiren crits de «senyores, vénguin amb nosaltres!». En aquest moment, quasi es produí el miracle. Una de les nines estirà la mà de la senyora que la subjectava, amb la intenció de sumar-se als balls mallorquins.

Posant-hi molta imaginació, aquell gest infantil simbolitzava un tímid intent d'integració intercultural, però el somni desaparegué més aviat que de pressa quan la senyora respongué, assenyalant la Feria: «Me voy p'allá, que es lo mío». La nina insistí, però la resposta ja fou més seca, seriosa i contundent, res a veure amb la tradicional gràcia andalusa: «'Pasa p'allá!». Així i tot, algunes persones vestides d'andalús no pogueren evitar dur amb el peu el ritme de les xeremies. Aquesta fou tota la integració intercultural. En definitiva, cap mallorquí no ballà sevillanes, ni cap andalús no ballà boleros.

Com era d'esperar, el batle de Palma, Joan Fageda (amb un nombrós seguici de regidors conservadors i socialistes), no es desmarcà ni un segon de la seva cortesia impecable amb el Lobby. Després, tallà la cinta d'inauguració al temps que s'il·luminava un bastiment de bombetes que intenta ser la Puerta de la Feria. Sonà un pasdoble espanyol i Fageda començà a moure el tronc d'una banda a l'altra, però no les cames, presumptament per dur el ritme. Va fer un alè. Era el seu ambient.

Tot fou ben pacífic

Els assistents a la concentració del Lobby per la Independència tenien instruccions ben clares de mantenir en tot moment un comportament pacífic i respectar l'entrada a la Feria. En un full repartit entre els manifestants, es feia una referència específica a evitar «els fets de l'ofrena floral del passat 31 de desembre».