El Consell vol crear una inversió de 3.000 milions en obres als municipis

Tots els ajuntaments que vulguin optar a alguna ajuda per a obres públiques dins l'any que ve hauran de presentar les seves peticions abans del proper 15 de setembre d'enguany. A l'hora de repartir els doblers, el Consell donarà prioritat a aquelles obres d'infraestructures considerades com de primera necessitat com ara clavegueram, pluvials, o asfaltatge de carrers. Entre aquestes es donarà protagonisme a les obres d'infraestructura hidràulica. De fet, enguany s'estrena l'aplicació d'un nou sistema d'atorgament de les subvencions pel qual es continua tenint en compte la població dels municipis en el grau de subvenció.

A més, emperò, s'han dividit els projectes en dos grups segons es tracti de serveis bàsics que els ajuntaments tenen l'obligació de tenir solucionats o bé altres serveis opcionals per millorar la qualitat de vida dels veïns. Aquestes ajudes són filtrades amb un mecanisme corrector pel qual es té en compte el valor cadastral dels habitatges i la pressió fiscal del municipi. El conseller de Cooperació, Josep Gomila, va manifestar que la majoria dels municipis ja disposen de tots els serveis bàsics, exceptuant casos molt concrets com ara Campos. Segons Gomila, «el gran problema que s'ha de resoldre ara a molts de pobles és la separació de les xarxes d'aigües pluvials i residuals per tal d'evitar col·lapsar les depuradores quan plou».

Gomila indicà que el Consell també inclourà al POS els projectes que els ajuntaments presentin a les ajudes europees dins de les agendes locals per tal de complementar les subvencions. El conseller Gomila ha informat que «el Consell ha encetat negociacions amb el Govern balear per tal d'augmentar l'aportació que realitza al Pla d'Obres i Serveis». Aquesta aportació volta els 200 milions de pessetes anuals, xifra considerada com a molt reduïda pel Consell, sobretot tenint en compte la fortíssima demanda d'inversions municipals existent. Gomila ha indicat que els primers contactes han estat positius, però encara falta que es plasmin en xifres. El que ha quedat descartat és la possibilitat que Madrid incrementi els 300 milions anuals que aporta.