La Llei de normalització compleix 15 anys

El conseller d'Educació i Cultura qualificà la situació del català a les Balears d'«emergència»

C.M.CanalsPalma28/04/01 0:00

La Llei balear de normalització lingüística complirà demà els seus primers quinze anys d'existència en una situació enrarida pel possible recurs de l'Executiu Aznar contra el contingut lingüístic de la Llei autonòmica del comerç, però també pel discurs recent de Joan Carles I a Alcalá d'Henares en què defensà que el castellà mai no havia estat una llengua imposada. El document que avui reproduïm "una disposició legal de 1837 en què es castiga l'ús del català entre els escolars" fou facilitat ahir pel conseller d'Educació i Cultura, Damià Pons, com a demostració de la bel·ligerància dels governs centrals envers l'ús de l'idioma des del segle XVIII. En el cas recent, Pons parlà de la instrumentalització del monarca per part del PP, bé que en cap moment no esmentà els noms de manera directa.

A les polèmiques generades per aquesta situació "coincident de manera paradoxal amb l'Any Europeu de les Llengües i la ratificació estatal de la Declaració universal dels drets lingüístics" s'ha afegit la crida de l'OCB perquè el Govern balear apliqui un pla de xoc per promocionar l'ús del català a les Balears, el qual considera en retrocés. Igualment, des d'avui els Joves de Mallorca per la Llengua es reuneixen a Felanitx, en una trobada cívica per promocionar el català entre el jovent. En aquest context, el director general de Política Lingüística, Joan Melià, efectuà ahir una valoració dels primers quinze anys de la Llei de normalització, aprovada el 1986 per unanimitat.

Aquesta norma ha estat editada ara per la Conselleria d'Educació juntament amb la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries i la Declaració universal dels drets lingüístics. Melià recordà com l'any 1986 un 70 per cent de la població (476.000 persones) afirmava parlar català i un 90 per cent (612.000) l'entenia. Dotze anys després "el 1998, el darrer de què disposam de dades fiables" les xifres relatives s'havien mantingut estables: un 70 per cent (557.500 persones) en sabia parlar, un 92'5 per cent (733.000) entenia l'idioma. En altres paraules, s'havia incrementat el nombre de parlants, però la seva proporció no havia canviat a les Balears. I és aquesta proporció "especialment en relació al territori" allò que determina l'existència d'una llengua, segons recordà Melià.

La situació és d'«emergència», assegurà el conseller Pons; però Melià ponderà que una part considerable de la Llei de normalització ha estat complida: «no es pot negar que hi ha més possibilitats d'utilitzar el català a més àmbits que abans». És el cas del seu foment a les administracions de la Comunitat Autònoma "Govern balear, consells i la major part d'ajuntaments"; però altres administracions, com ara la de Justícia o la sanitària estatal, disten d'afavorir aquesta opció.