«No existeix el retrat robot del maltractador de dones, la persona que amb un substrat 'misogin' terroritza la seva companya». Aquesta és la tesi que defensa un grup d'investigadors a la UIB en un treball encapçalat per les doctores Esperança Bosch i Victòria Ferrer, ben conegudes per treballs anteriors com Assetjament sexual i violència de gènere. De fet, Ferrer accepta amb emperons que una part dels afectats correspon a la imatge popular del maltractador que ara es pretén destruir: un home en atur, de grau sociocultural baix, possiblement amb dependència alcohòlica.
Aquest és, efectivament, el perfil majoritari que es coneix gràcies als protocols d'atenció a la casa d'acollida per a dones maltractades, dirigida per Feli Martínez. «Però a quina casa d'acollida va la dona del jutge, del tinent coronel?», es pregunta Victòria Ferrer. Les classes alta i mitjana renten la roba bruta a casa, i aquest és encara el primer entrebanc que pateixen els investigadors; la sortida poden ser les enquestes generals de població. Però hi ha un cert optimisme: «en un període de temps molt curt hem passat de considerar els maltractaments com un assumpte de parets endins a veure'l com un afer públic».
Les claus d'aquest canvi de mentalitat social i política tenen data: el 25 de novembre de 1997 "dia internacional contra la violència domèstica" i la protesta per la mort d'Ana Ourantes, la dona cremada pel seu exmarit a la casa que ambdós compartien per ordre judicial; també l'informe del Defensor del Poble el 1998 "originat per queixes del Lobby de Dones mallorquí" suposà un toc d'atenció fort a les institucions. Ferrer assenyala "també ho féu el jutge degà de Palma, Pere Barceló, en una recent compareixença parlamentària" que el 90 per cent de les dones que moren per violència domèstica ho fan al llarg del tràmit de separació.
