Un projecte de sericultura (producció de seda) iniciat a la serra de Tramuntana a finals del segle XIX hauria pogut canviar radicalment l'aspecte dels alzinars de la vall de Sóller i d'altres indrets de la comarca si no fos perquè l'experiment fracassà per raons econòmiques i, segurament, ecològiques.

El projecte consistia en la introducció de milions de larves de la gran papallona de la seda de Xantung, anomenada científicament Antherea pernyi, perquè s'alimentassin exclusivament de fulles tendres d'alzina, planta nutrícia d'aquesta espècie asiàtica juntament amb el roure i altres arbres de la mateixa família.

De fet, l'experiment havia començat temps abans amb èxit a l'illa de Menorca i el seu promotor va ser el clergue menorquí, i entusiasta naturalista, Francesc Cardona i Orfila. que va mantenir una extenssa correspondència amb l'arxiduc Lluís Salvador i també amb membres dels estaments governamentals mallorquins a fi d'obtenir suport i finançament per iniciar a gran escala l'aclimatació de l'Antherea als alzinars de Mallorca.

Els efectes d'aquesta introducció massiva, que no va obtenir l'èxit esperat, haurien pogut ser nefasts per a la pervivència de la principal massa boscosa autòctona de les Balears com és l'alzinar. No debades l'Antherea pernyi és una de les papallones més grans, ja que arriba als 12 centímetres d'envergadura, i les seves grans erugues verdes, dotades d'unes poderoses mandíbules, són autèntiques màquines de menjar fulles d'alzina i de roure.

Però, de fet, l'experiment de l'aclimatació de la papallona de la seda de Xantung a la serra de Tramuntana no va fracassar totalment, almenys sota el punt de vista biològic. Encara ara els entomòlegs mallorquins i menorquins poden capturar anualment uns pocs exemplars d'aquest gran insecte, tot i que la seva abundància actual no representa perill per a l'alzinar, ja que es pot considerar una papallona rara.