La comanda era senzilla: un suc de tomàtiga i un entrepà de
tonyina, per favor. La resposta, però, no resultava ser l'esperada.
En els bars de l'extraradi de Palma no es parla el català. Fins i
tot, hi ha molts establiments on el cambrer, la cambrera o l'amo
del local desconeixen l'idioma. Encara que sempre et poden
sorprendre: és el cas del propietari del bar Las Estrellas, que és
al mateix cor del barri de la Soledat. Toni Cladera entén i parla
el «mallorquí», puntualitza. «Perquè Mallorca és Mallorca i
Catalunya, Catalunya». Aquesta és una de les gran diferenciacions
que fan els catalanoparlants.
En el bar Jumar, Edelmiro Àlvarez Montenegro, gallec de
naixement, però que diu que se sent més mallorquí que gallec,
responia a la pregunta amb un «tonyina és 'atún', no?». Després en
demanar-li per què no parla en català, perquè de fet ell n'anava
intercalant qualque paraula, contestava amb un «i per què? És tan
bell parlar castellà». Edelmiro Àlvarez troba que el gran problema
d'aquesta illa és que «es vol imposar el català. He vist com al
col·legi s'imposa el català als meus fills, quan hauria de ser una
assignatura lliure». I això que ell es defineix com a nacionalista,
si bé afirma que només coneix una bandera, «la vermella i groga».
Una clienta afegeix que als peninsulars no els agraden gaire els
mallorquins, «o això diuen amb la boca petita».
Al barri de Son Gotleu el desconeixement del nostre idioma és
quasi generalitzat. Eva María Martínez, del bar J. Nieto y
Asociación de Andaluces, queda mirant sense repondre. Després, en
traduir la pregunta i explicar-ne el perquè, reconeix que
pràcticament no entén res, i que la mare encara menys. Això sí,
posa de mostra la seva germana i el seu germà petit per dir que
ells sí que en tenen un cert coneixement.
Al local del costat, l'amo és mallorquí, nom Bernat Bernat Marí
i diu que «contest en mallorquí si em parlen en mallorquí i en
anglès si em parlen en anglès». Ben aferrat hi ha el bar des
Sineuers. La madona, però, no n'entén ni una paraula, sembla que li
parlen en xinès. I això que Antonia Sánchez ha nascut a l'Illa i té
el marit mallorquí, «però sempre em parla en castellà». Al bar del
cantó, el cambrer només somriu i mutis. Després un client de la
barra crida l'amo «perquè no entenem què ens demana».
Al barri de l'Hostalet se segueix la mateixa tònica, encara que
al bar Cordobés la propietària, Àngela Salmerón, sí que té clients
mallorquins, la majoria són però peninsulars. «No parl mallorquí
perquè tenc accent, però crec que estaria bé aprendre'l».
A Son Cladera hi ha bars on ja ni s'hi esforcen. Aquest però no
és el cas de José Torres, propietari del bar Palomares. L'al·lota
que està amb ell el crida demanant ajut i José compareix, és aquí
des del 62 i només parla castellà però diu que entén el mallorquí,
encara que per la seva mirada hi ha dubtes del tant per cent entès.
José Juan Moreno, del bar Moya de devora, fa 21 anys que és a Palma
i té la dona mallorquina però contesta amb un: «De què vol
l'entrepà? Què és això de tonyina?» Després diu que ell el
xampurreja.
En un local d'entrepants surten amb un «no entiendo», secament.
No vol fotografies. I afegeix en espanyol: «Una altra vegada amb el
català, què tenen vostès?»
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.