L'augment de viatgers del tren d'Inca és enguany superior a tot el període entre 1994 i 1999

El percentatge d'increment del 2000 és del 17%, mentre que els cinc anys anterios registraren, en total, un 12%

Joan J.SerraPalma26/08/00 0:00

El tren d'Inca està registrant enguany increments en el nombre de passatgers superiors a tot el període 1994-99. Concretament, els viatgers registrats entre gener i juliol del 2000 són un 17'65% més que els del mateix període de 1999. Entre 1994 i 1999, l'increment fou d'un 12'37 per cent. De fet, cada mes del 2000 està polvoritzant rècords. Tots i cada un d'ells són els que més usuaris han tingut en tota la història, de manera que el passat maig obtingué el rècord històric d'aquest servei ferroviari, amb 149.514 passatgers. Les màximes mensuals que van a continuació també corresponen a enguany: juny, 144.411 viatgers; març, 142.477; i juliol, 139.460.

El director gerent de Serveis Ferroviaris de Mallorca (SFM), Josep Antoni Santos, ha declarat a Diari de Balears que «les causes d'aquests importants increments són la millora del servei, un major control dels bitllets, un major coneixement del tren per part dels usuaris potencials i, curiosament, l'ús que en fan els immigrants». Santos reconeix que una part de l'augment es deu, com ja hem dit abans, al fet que s'exerceix un major control sobre la venda de bitllets: «Abans, se'n venien molts en el mateix tren i ens trobàvem que els revisors, de vegades, no donaven l'abast. Ara el 99 per cent dels bitllets es venen a les taquilles, és a dir, en el reembarcament. Només en casos excepcionals, com per exemple l'usuari que arriba molt tard, just per agafar el tren, es ven el bitllet durant el viatge».

El director gerent d'SFM també atribueix els resultats del darrer any «a l'alt nivell dels treballadors, que ofereixen un bon servei. Afegit a tot això, el tren està assolint un protagonisme que abans no tenia. De cada vegada són més les persones que s'adonen de la comoditat del tren davant de les evidents incomoditats del cotxe: embossos, manca d'aparcament, encariment de la benzina, desgast del vehicle particular, etc., i tot això sense l'estrès que provoca conduir a les saturades carreteres de l'Illa, i tenint en compte que entre Palma i Inca hi ha una autopista. Un bon exemple n'és l'àrea d'aparcament de l'estació de Consell-Alaró, que està allunyada dels dos pobles. Idò, així i tot, l'estacionament és ple de vehicles de gent que els deixa allà i agafa el tren per a una major comoditat».