El conseller d'Obres Públiques quedà astorat en la visita a Son Banya

La Conselleria vol que d'aquí a tres anys el poblat hagi estat desmantellat

Ferrer i Garcia Alba amb el líder gitano Fernando Amaya. | T. Ayuga.

Sebastià BennàssarPalma28/06/00 0:00

«Duc trenta-un anys vivint aquí, això és una vergonya, ningú no ens vol donar feina ni una casa digna, així no es pot viure». El Renault cinc on viatgen quatre criatures i els seus pares es perd a l'interior de Son Banya. Abans, però, un desig: «Vostès són bones persones i per ventura ens podran ajudar. Aquí hi ha de tot, moltes famílies riques i moltes de pobres. Jo no vull haver de vendre droga, no vull que els meus fills es punxin, només volem sortir d'aquí».

El conseller de Foment del Govern balear, Joan Antoni Ferrer, i la directora general de l'Ibavi, Teresa García Alba, visitaren ahir les instal·lacions del poblat gitano de Son Banya. La Conselleria i l'Ajuntament de Palma treballaran en un programa conjunt per reubicar a l'entorn de la ciutat més de 60 famílies del poblat i posar fi a aquest gueto en un termini màxim de tres anys.

Segons va explicar la directora general de l'Ibavi, Teresa García, hi ha dues maneres diferents per aconseguir aquesta reubicació de les famílies. «La primera és a través de promocions i construccions pròpies. Això implica un cost bastant elevat i, per tant, el que demanarem és que els solars on fer aquests habitatges siguin aportats per Cort. El que no pot pretendre l'Ajuntament de Palma és cobrar-nos el sòl a preu de mercat, això és una vertadera barbaritat».

La segona possibilitat passa per l'adquisició de segon habitatge. Això implicaria una nova recerca de finançament que hauria de distribuir-se de la següent manera: un 30% l'ha d'aportar l'Estat, un altre 30% l'Ajuntament, un altre 30% l'Ibavi i el darrer 10% ha de ser aportat per la persona que adquireixi l'habitatge.

En aquest cas l'Ibavi cercarà pisos al voltant dels nou milions de pessetes i es calcula que en dos anys les famílies puguin ser reallotjades. «Hi ha experiències anteriors on la implicació de l'Estat ha estat molt positiva, com per exemple en el cas de can Tunis a Barcelona».