El Govern balear es planteja la venda de les accions que té en la companyia Bitel (més d'un quaranta per cent), segons informaren ahir a Diari Balears fonts de Presidència. Bitel és el servidor dels correus electrònics de l'Executiu illenc i del Consell de Mallorca, punt sobre el qual se centren totes les investigacions pel cas de presumpte espionatge del PP denunciat pel Consolat de Mar.
D'altra banda, el jutjat número nou de Palma s'ha fet càrrec de la denúncia interposada divendres passat per Misericòrdia Ramon, consellera d'Innovació Tecnològica, mentre que el fiscal en cap, José Vicente Tutor, s'hi personarà. «El fiscal intervindrà activament dins el procés judicial», declarà ahir el tinent fiscal, Ladislao Roig. La fiscalia no incoarà el cas, ja que aquest ha estat assignat al jutge Enrique Morey, titular del Jutjat d'Instrucció número 9 de Palma. Aquest jutjat va ser l'escollit ahir pel deganat en el repartiment posterior a la denúncia. Si es descobrís la implicació en el cas d'alguna persona aforada, les diligències haurien de passar al Tribunal Superior de Justícia, si es tracta d'un diputat autonòmic, o al Tribunal Suprem, en cas que fos membre del Congrés dels Diputats.
Des d'abans que es descobrís el cas, l'Executiu Antich s'havia plantejat posar a la venda el 46% de les accions que té a Bitel. Fonts de Presidència del Govern explicaren ahir a Diari de Balears que la participació de la Comunitat en una companyia d'aquestes característiques tenia sentit en el moment de la seva creació, quan les noves tecnologies eren encara molt incipients i necessitaven del suport de les institucions.
Actualment, la forta penetració en el mercat de la telemàtica fa innecessària aquesta ajuda, que d'altra banda, podria convertir l'Executiu en un competidor «deslleial» d'altres operadors. No obstant això, el bitelgate pot convertir-se en un seriós entrebanc als propòsits liberalitzadors del Govern de Progrés. Si Bitel fos implicada en el cas, aleshores perdria la llicència per operar i el valor de les accions seria nul. Tant la Comunitat Autònoma com els seus socis, Telefònica i Sa Nostra, es trobarien amb un mort a les mans. El cop a les arques de la comunitat seria considerable. Per tant, la primitiva decisió es veurà afectada per les investigacions.
