Durant el període 1995-98, les Balears foren la comunitat on el percentatge d'inversió pública corresponent a l'Estat fou més baix, llevat de les autonomies amb règim foral, País Basc i Navarra, on la inversió estatal és pràcticament inexistent. L'altra lectura del fet és que les Illes són la comunitat que presenta un major percentatge autonòmic d'inversió pública.
Segons dades de la Caixa, la participació de l'Estat en la inversió pública a les Balears és només del 10 per cent, mentre que el percentatge de la comunitat autònoma és gairebé del 60 per cent. Aquestes dades contrasten, per exemple, amb les d'Aragó, on només el 17 per cent de la inversió pública correspon a la comunitat autònoma. Aragó també seria un punt de contrast pel que fa a la inversió estatal, que és del 31'9 per cent. A Madrid és del 30 per cent. Ambdues són les comunitats on l'Estat té més protagonisme en les inversions, llevat de Ceuta i Melilla, que no són comunitats autònomes i només hi funcionen ens locals.
Si les comparam amb les mitjanes estatals, comprovam que les Illes hi són ben enfora, excepte en el cas de l'aportació dels ens locals (ajuntaments i diputacions; a les Balears, ajuntaments i consells insulars), on les dades són més properes. A nivell de l'Estat, el percentatge mitjà d'inversió dels ens locals és del 34'9 per cent, un 30'8 a les Illes.
En parlar de la inversió pública de la comunitat autònoma i del Govern central és quan les dades de les Balears s'allunyen de les mitjanes estatals. Entre 1995 i 1998, el govern autonòmic ha aportat, com ja s'ha dit, gairebé un 60 per cent de la inversió pública, quan la mitjana estatal de les aportacions autonòmiques és tan sols del 35'6 per cent. Si parlam d'inversió de l'Estat, a les Illes només és del 10 per cent, mentre que la mitjana és del 29'4 per cent.
