Un projecte finançat per la Unió Europea pretén que els experts
en la matèria utilitzin una sèrie de patrons de desenvolupament
arquitectònic i urbanístic coherents amb el patrimoni de les
Balears i d'altres indrets mediterranis i evitar així construccions
impròpies de la nostra cultura. Es tracta d'evitar dissenys
importants d'altres cultures com per exemple l'anglosaxona en un
indret mediterrani, fet que visualment pot provocar «impactes molt
greus».
El projecte no és vinculant, però pot ser útil per als
constructors i arquitectes a l'hora d'edificar en un determinat
lloc de les Balears. Bàsicament és un estudi que pot ser aplicat si
es considera oportú.
El projecte està dirigit principalment pel Departament
d'Arquitectura i Urbanisme de la Universitat Politècnica de
Barcelona, la directora de la qual és Rosa Barba, responsable del
Pla general de Sóller. Per part de la UIB, hi participen el
laboratori del Sistema d'Informació Geogràfica (SIG) i el
Departament de Ciències de la Terra. La responsable és la
vicerectora d'Alumnes i Campus, Joana Maria Petrus, i Maurici Ruiz,
del SIG. El projecte es va aprovar el juny de l'any passat i té una
durada de dos anys i mig.
A les Illes s'han seleccionat dues zones de vint per deu
quilòmetres que es concentren a Palma, Bunyola, Marratxí i voltants
i una altra situada a Pollença, Alcúdia, sa Pobla i rodalies.
Dins aquestes àrees es desenvolupa una sèrie de variables
paisatgístiques i territorials que encara estan pendents de ser
consensuades. Aquestes variables estarien relacionades amb el medi
físic (pendents), la qualitat i tipus d'aigua (subterrània o
superficial), vegetació (visibilitat, erosió, potencial hidrològic,
valor cultural i turístic), geologia, clima, etc. No obstant això,
es poden introduir altres variables com el de la construcció del
territori, (edificació, xarxa de carreteres, serveis i
equipaments).
Gran interès
Han quedat a un costat els temps, no tan llunyans, en què els
mateixos illencs menyspreaven el seu propi urbanisme i bona part de
la seva arquitectura tradicional. Fins fa poc temps s'enderrocaren
edificis que avui tindrien un valor inqüestionable. D'altres es
deixaven perdre, pràcticament abandonats. Curiosament, la
recuperació de la personalitat com a poble ha duit també com a
conseqüència el retrobament amb l'arquitectura pròpia. A això hi ha
ajudat, i molt, la presència d'inversors i compradors estrangers,
que sí saben valorar el que és únic. Bona prova d'aquest prestigi
és com pugen les cotitzacions en el mercat de les cases
tradicionals, estiguin o no restaurades.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.