Un projecte finançat per la Unió Europea pretén que els experts en la matèria utilitzin una sèrie de patrons de desenvolupament arquitectònic i urbanístic coherents amb el patrimoni de les Balears i d'altres indrets mediterranis i evitar així construccions impròpies de la nostra cultura. Es tracta d'evitar dissenys importants d'altres cultures com per exemple l'anglosaxona en un indret mediterrani, fet que visualment pot provocar «impactes molt greus».

El projecte no és vinculant, però pot ser útil per als constructors i arquitectes a l'hora d'edificar en un determinat lloc de les Balears. Bàsicament és un estudi que pot ser aplicat si es considera oportú.

El projecte està dirigit principalment pel Departament d'Arquitectura i Urbanisme de la Universitat Politècnica de Barcelona, la directora de la qual és Rosa Barba, responsable del Pla general de Sóller. Per part de la UIB, hi participen el laboratori del Sistema d'Informació Geogràfica (SIG) i el Departament de Ciències de la Terra. La responsable és la vicerectora d'Alumnes i Campus, Joana Maria Petrus, i Maurici Ruiz, del SIG. El projecte es va aprovar el juny de l'any passat i té una durada de dos anys i mig.

A les Illes s'han seleccionat dues zones de vint per deu quilòmetres que es concentren a Palma, Bunyola, Marratxí i voltants i una altra situada a Pollença, Alcúdia, sa Pobla i rodalies.

Dins aquestes àrees es desenvolupa una sèrie de variables paisatgístiques i territorials que encara estan pendents de ser consensuades. Aquestes variables estarien relacionades amb el medi físic (pendents), la qualitat i tipus d'aigua (subterrània o superficial), vegetació (visibilitat, erosió, potencial hidrològic, valor cultural i turístic), geologia, clima, etc. No obstant això, es poden introduir altres variables com el de la construcció del territori, (edificació, xarxa de carreteres, serveis i equipaments).

Gran interès

Han quedat a un costat els temps, no tan llunyans, en què els mateixos illencs menyspreaven el seu propi urbanisme i bona part de la seva arquitectura tradicional. Fins fa poc temps s'enderrocaren edificis que avui tindrien un valor inqüestionable. D'altres es deixaven perdre, pràcticament abandonats. Curiosament, la recuperació de la personalitat com a poble ha duit també com a conseqüència el retrobament amb l'arquitectura pròpia. A això hi ha ajudat, i molt, la presència d'inversors i compradors estrangers, que sí saben valorar el que és únic. Bona prova d'aquest prestigi és com pugen les cotitzacions en el mercat de les cases tradicionals, estiguin o no restaurades.