Les dones de Pollença reclamen votacions per poder decidir, també elles, si el simulacre de Moros i Cristians es representa en l'acte inaugural de la Universíada 99. De votacions, però, també en demanen els homes, fins i tot, els que veuen bé anar a Son Moix.

I és que arran de la decisió adoptada per la Comissió de Festes que presideix el regidor Martí Ochogavia, en la qual es va decidir que el simulacre de Moros i Cristians es representaria en l'acte inaugural de Pollença sempre que hi hagués 500 homes inscrits, s'ha format tot un rebombori en aquesta localitat. La polèmica encara es va encendre més quan el regidor en qüestió va afirmar que havien descartat les votacions perquè tanmateix les dones opinen mitjançant els seus marits. El que sembla que va obviar Ochogavia és que ara ja no s'estila el vot censitari. I, per això, dones com ara Eva Cerdà declaren obertament que amb les declaracions dels regidors de Festes s'han sentit «discriminades».

Cal recordar també que el director de la cerimònia de la Universíada 99, José María Rupérez, explicà que havien escollit la festa dels Moros i Cristians de Pollença perquè era «la més col·lectiva, la més democràtica i la més participativa». I és que des del 1988 el poble de Pollença elegeix en votacions, entre els múltiples candidats que s'hi presenten, quin Dragut i quin Joan Mas vol perquè representi els pollencins. També escullen una de les moltes llistes que solen presentar-se per representar l'Ajuntament vell. En el cas de la Universíada 99, l'acte democràtic sembla que no s'aplicarà, malgrat les demandes.

Democràcia?
«Vaig ésser el primer Dragut democràtic», manifestà amb orgull Miquel Ordinas, una de les persones consultades per aquest mitjà de comunicació. Ara, però, la democràcia sembla haver passat a un segon terme. Bé, com a mínim hi ha passat des que la Comissió de Festes votàs a favor de limitar la decisió del poble a una decisió de 500 mascles. «Dins un volum de 14.000 residents 500 homes no són res», aquestes paraules es deixen sentir aquestes dies entre els residents de la localitat i no només són les dones les que les diuen, també els homes que no poden fer-hi res, que no poden opinar perquè per a ells tampoc no hi ha llistes per apuntar-s'hi.