El negoci immobiliari mourà 330.000 milions de pessetes a les Balears durant el 1999. Aquesta és l'estimació que segons el PSM ha fet la Conselleria d'Economia per realitzar la previsió d'ingressos en concepte d'impost de transmissions: uns 20.000 milions de pessetes. Els nacionalistes d'esquerra afirmen que aquest terç de bilió de pessetes implica unes seixanta mil operacions de compra-venda al llarg de l'any que ve. Una prova per als nacionalistes que, tot i el canvi d'orientació anunciat per Matas, continuaran les parcel·lacions, la construcció d'urbanitzacions i la venda de territori a ciutadans d'origen comunitari. Pere Sampol, candidat del PSM a la presidència del Govern, i Antoni Alorda, diputat d'aquesta formació, explicaren que només el manteniment del boom immobiliari podia fer entenedor com, a partir d'un mal finançament autònomic, el Govern podia augmentar en 9.000 milions la dotació pactada amb Madrid, per exemple, per a la transferència d'Educació.
Els nacionalistes diuen que el Govern no pot mantenir que aquests nou mil milions que s'han d'afegir als 37.000 amb què es transferí Educació a les Balears surten de la gestió del tram del 30% de l'IRPF transferit. Sampol i Alorda diuen que aquest tram implica a tot estirar 6.500 milions.
Més greu per als nacionalistes "i clarament indicatiu que les competències educatives havien estan mal negociades pel Govern Matas" és el fet que la despesa mitjana per alumne a les Balears ha estat el 1998 de 290.000 pessetes, mentre que la mitjana estatal és al voltant de les 380.000 pessetes.
Pere Sampol i Antoni Alorda digueren que la desinversió immobiliària continuava essent una manera de camuflar la hipoteca a què estan sotmeses les Balears, per una mala negociació de les transferències i del finançament autonòmic.
