El món universitari també diu que «ja n'hi ha prou, de noves urbanitzacions».
Ahir es donà a conèixer un manifest on dos-cents cinquanta professionals de la UIB (catedràtics, professors i personal no docent) donen suport a la manifestació del 12-N i demanen a la societat que «surti al carrer i participi directament en el futur de les Illes».

En el poc temps que falta fins a la manifestació es donaran a conèixer una sèrie de manifests d'adhesió d'altres col·lectius com a prova de l'elevat grau de preocupació que provoca el comsum de territori en la nostra societat. Es preveu que en els propers dies se'n difonguin un de signat per arquitectes, metges i altres professionals; un altre per totes les forces sindicals amb implantació a Mallorca; i un altre per entitats ciutadanes.

En aquest context, el GOB denuncià ahir que a Mallorca hi ha vint-i-dues urbanitzacions a punt de dur-se a terme en «zones d'alt valor ecològic».

El text del manifest de la UIB diu literalment: «Els factors limitadors que van encerclant la nostra societat són molts. L'aigua n'és un; també l'energia. Però és el territori el factor que, en una illa, amb més claredat és limitador. No podem comprar ni importar territori. El que tenim és el que tindrem nosaltres i els nostres descendents. Acceptar els límits del creixement és una passa imprescindible perquè el nostre model de societat pugui perdurar en el futur. En cas contrari, l'anirem consumint fins que s'acabi».

«A hores d'ara la nostra comunitat és dins una espiral de consum de més i més territori, especialment per a urbanitzacions. Això ens durà a multiplicar el nombre de visitants i, amb ells, la necessitat d'infraestructures: carreteres, depuradores, ports, aeroports, centrals elèctriques, etc., i per tant a consumir més territori. Però la mida de les illes no canvia i ens du cap a un futur que no desitjam. Quines illes tindrem amb una previsió de duplicació de la població?».

Entre els signataris del manifest hi ha diversos vicerectors, com ara, Jaume Sureda Negre (Relacions Institucionals), Mercè Gambús (Extensió Universitària), Carles Manera (Planificació Econòmica), Eduard Cesari (Investigació) i Joana Maria Petrus (Campus i Alumnat); catedràtics, com Eugeni Aguiló, Avel·lí Blasco, Miquel Duran Pastor, Miquel Juan Vidal, Joan Mas i Vives, Miquel Seguí Aznar i Isabel Moreno; i representants de tots els estaments universitaris.