L'avançament del pla territorial de Mallorca, que el CIM durà demà al Fòrum Ciutadà perquè sigui objecte de discussió, considera contraproduent la construcció de l'autopista de Llevant.

El pla proposa com a alternativa el desdoblament de les dues carreteres actuals. S'ha de recordar que el Pla de carreteres del Govern balear, aprovat a mitjan d'aquest mes, s'inclinà per la solució de l'autopista, a la qual s'oposen els ecologistes i alguns batles d'aquella comarca.

La Conselleria de Foment, amb Joan Verger al cap, es va donar el termini d'un any per dir-ne el traçat definitiu.
Ara, el pla territorial que elabora el Consell insular de Mallorca en col·laboració amb diverses entitats, professionals i intel·lectuals, apunta en el seu esborrany que la solució de l'autopista no és l'adequada. Segons aquest pla, la unió lineal de la zona turística de Palma amb la zona turística del Llevant seria perjudicial per als municipis de la comarca. Per solucionar aquest problema, ofereix l'alternativa radial consistent en el desdoblament de les carreteres de Llucmajor a Campos, de la de Campos a Felanitx i de la de Felanitx a Manacor.

Segons el pla del CIM, d'aquesta manera els municipis de la comarca es converteixen en els nuclis proveïdors de serveis de les zones turístiques de la comarca.

El passat mes de setembre el Consell Insular de Mallorca convocà el Fòrum Ciutadà, una àmplia representació de la societat civil mallorquina, per debatre les línies mestres d'allò que havia de ser el futur model territorial de Mallorca. En acabar les sessions, es repartiren unes enquestes entre els assistents, els resultats de les quals es donaran a conèixer demà. Un avanç del resultats d'aquestes enquestes, permet afirmar que els sectors convocats es manifesten clarament a favor de mesures radicals per aturar el creixement urbanístic a Mallorca.

El Consell de Mallorca presentarà demà el resultat d'aquestes enquestes al Fòrum Ciutadà, així com un document més elaborat d'avançament dels criteris del pla territorial de Mallorca. Aquest document es desglossa en les següents línies estratègiques: gestió dels espais naturals, infraestructures i límits al creixement i dimensió territorial (amb definició de les zones a través de trets pertinents des d'aquest punt de vista).

Per la serra de Tramuntana, l'avançament dels criteris del pla territorial de Mallorca preveu un gran parc natural que segueix els models dels de Doñana i del Montseny, de manera que en siguin possible la gestió, la conservació de la natura i el desenvolupament econòmic dels municipis del la zona.

Quant al Pla de Mallorca, es planteja la possibilitat de permetre el desenvolupament urbanístic mitjançant la creació d'habitatges de tipus residencial, tot i que aquesta es encara una alternativa que s'ha de meditar molt.

Després de la primera convocatòria del Fòrum Ciutadà, Francesc Quetglas en destacava l'exigència als poders públics d'una actuació amb mesures cautelars immediates. Segons el president de la Comissió Insular d'Urbanisme també hi va haver un elevat consens en la demanda de protecció per al sòl rústic.