SOS desesperat per salvar el ruïnós castell

De les fortificacions que s'inclouen en el Pla (Alaró, Cabrera, del Rei i Santueri) és la d'Alaró la que es troba en pitjor estat.
La fortalesa es va construir aprofitant la gran paret natural que descrivia el massís del Puig d'Alaró. Només es va edificar un sistema més o manco complex de muralles a l'àrea més baixa dels penya-segats i que pareixia més accessible. Allà es va ubicar l'única entrada a la qual s'hi arriba encara per l'escalonada de pedra que va ser reconstruïda ara fa uns anys. D'alt del penyal es troben distribuïdes de forma estratègica diferents torres d'observació a les voreres del penyal.

Avui dia resulta quasi una aventura imaginar l'aspecte primitiu que tenia el castell en la seva època més esplendorosa.
De les velles muralles només se'n conserven diferents trams aïllats i ja molt castigats. El sol, el vent i la pluja han anat desfent de forma lenta però constant els antics murs defensius fins a deixar-los en un estat precari.

La torre de l'homenatge, més coneguda amb el nom de «Constipador», ubicada a l'entrada, és l'element que en aparença presenta aspecte més sòlid. Lluny d'aquesta imatge, les parets que la tanquen es troben seriosament danyades amb importants cruix. El sostre de la planta baixa també presenta unes condicions pèssimes.

La resta de torres anomenades cavalleres han desaparegut en la seva majoria i només en queden restes ben definides de dues, una propera a la de l'homenatge i l'altra situada a l'extrem oposat del Puig.

Un altre dels valuosos elements que perillen són els antics aljubs soterranis que es troben al centre del massís i que s'empraven per abastir d'aigua els habitants del Castell. La majoria presenta fissures greus a les voltes i problemes d'estructura.