El regidor d'Urbanisme de Cort, Carles Ripoll, situà ahir en 512.000 habitants el sostre poblacional que fixa per a Palma la reforma del Pla general d'ordenació urbana (PGOU), quan el volum actual és de 320.000. La xifra li serví per replicar les crítiques de partits de l'oposició sobre el suposat excés de sòls urbanitzables que inclou el PP en les directrius urbanístiques encara pendents d'aprovar.
En aquesta línia, responsabilitzà el Pla aprovat el 1985, durant el mandat socialista, de la immensa majoria de metres quadrats que en la reforma apareixen com a edificables. En aquest sentit, concreta que dels 8.182.000 metres quadrats contemplats en la reforma del PGOU, més de sis milions els varen delimitar les directrius aplicades pel PSOE. Per tant, afirmà que «només 1.860.000 metres quadrats de superfície és el que proposam com a nou».
Recordam que aquesta setmana s'ha difós que el nou PGOU permet un augment de població de 225.000 habitants, paràmetre que Ripoll matisa, ja que el PP només n'ha afegit 30.000 als de la situació amb la qual es va trobar. L'increment que estableix l'equip de Govern, assegurà, és «completament sostingut».

Exemplar

Carles Ripoll assegurà que si tots els municipis de les Balears seguissin la política urbanística que s'aplica a Palma, el sostre poblacional de l'Arxipèlag es reduiria gairebé a la meitat. D'aquesta manera, entre el que està construït i el que de forma potencial es pot edificar, es calcula que es pot arribar a assolir una població de 2'5 milions de persones, xifra que d'extrapolar-se la filosofia dels «populars» de Palma quedaria reduïda a 1.100.000.
A tot això, el portaveu de l'equip de Govern manifestà les dificultat afegides que, en relació a altres municipis, ha d'afrontar l'Ajuntament de Palma en estar en la capital de la Comunitat: «Tenim la incineradora de Son Reus, l'aeroport, el port, els hospitals o la presó». A més, afegí que gran part de les edificacions de nova planta responen a l'interès que assegura que té el consistori per a la creació d'equipaments públics, que afirmà que «han augmentat un 40 per cent en relació al Pla general del 1985».
Per totes aquestes raons, el responsable municipal d'Urbanisme considera que per ara no hi ha cap raó per desclassificar urbanitzables pel que a ells afecta, i argumentà que «els fets són inqüestionables», per contradir les crítiques de l'oposició que els acusaven de predicar un interès per limitar el creixement que no complien.
D'altra banda, defensà que la proposta del president Jaume Matas de replantejar la situació en tot l'àmbit illenc «no és res de nou, sinó que queda recollida en el programa electoral de partit i queda reflectida en la protecció d'un 43 per cent del territori, en què no arribi gens d'aigua sense depurar a la mar i en les mesures d'ordenació del creixement».

Atac

Carles Ripoll no va dubtar a afegir atacs punyents a les seves dades. No vacil·là en denunciar que «els municipis més expansionistes són els governats pel PSOE o pels seus socis», i posà com a exemple Calvià, Marratxí i Pollença. I més encara, el regidor asseverà que «l'urbanisme il·legal ha nascut en els que termes que ells governen». Com a cas concret, assegurà que si a Palma se seguissin els paràmetres que aplica el consistori de Calvià, el sostre poblacional de la ciutat es multiplicaria.