La Conselleria de Medi Ambient va donar el 1997 a les finques privades 405 permisos de tales d'arbres que varen representar un volum aproximat de 13.700 metres cúbics de fusta aprofitada. Segons el director general de Medi Ambient, Santiago Sainz, «això només representa una cinquena part del que s'hauria d'extreure cada any a les muntanyes de les Balears perquè els boscs estiguin en condicions. Tècnicament es podrien talar fins a 70 mil metres cúbics de fusta, sigui de pinar o d'alzina».
Segons Sainz, 13.700 metres cúbics de fusta «pareix una barbaritat però és irrisori ja que actualment tenim un problema de superàvit de pins, especialment pins vells, que es tradueix en una estructura anàrquica de la massa forestal altament piròfila. És important fer zones clares, és a dir, tallar pins perquè són summament combustibles», matisà. En aquest sentit, explica que «si no feim més extraccions de pins la massa es torna vella i impedeix la regeneració natural. El pi adult no deixa que cresquin pins joves».
El director general comentà que aquest situació «produeix el mateix efecte que el de la famosa piràmide poblacional quan hi ha més persones grans que joves».
Els aprofitaments de fusta que fan els particulars en les finques s'autoritzen d'acord amb uns criteris de la Guarderia Forestal del Govern balear.
Per Sainz, «el bosc és un ens viu que creix i es desenvolupa fins que en un moment determinat et permet extreure'n una renda com és la fusta. Però això depèn del particular si vol tallar més pins o no. De vegades no es troba un fuster que vulgui tallar pins en algunes finques perquè no li surt a compte. Aquesta és la dimàmica actual de les Balears per la falta de rendabilitat», comenta.
La tala de pins és un tema que sempre ha generat polèmica, especialment per part dels ecologistes. Sainz els critica: «Hi ha grups ecologistes que crec que han deformat la realitat. Veuen dos camions en una finca plena de fustes i diuen que s'està explotant el terreny i es fan grans destrosses. Quan es construeix una casa és un merder el solar però quan acaba la casa tot és una meravella. Això és el que passa quan es tallen pins en una finca».
El director general comenta a més que a les Balears, especialment a Eivissa, s'està produint una regeneració natural després d'un incendi «on s'ha disseminat o sembrat de forma massiva que ha provocat una massa forestal completament desordenada i embullada, és a dir, creix amb una densitat molt superior a l'adequada, que obligaria a uns tractaments herbícoles». Aquests tractaments, la Conselleria els pot fer a les finques públiques «però és evident que a les privades és molt més complicat i això és un problema», afirma.
Els tractaments herbícoles serveixen per potenciar la regeneració de la massa, sigui natural o no, cremades o no. Si parlam de zones cremades, el tractament serveix per estimular el creixement, la seva capacitat de producció del fruit. També es fan tractaments en llocs on, encara que no hi ha hagut incendi, estan degradats.
La política de prevenció del foc es fa tant de forma horitzontal (tallafocs) com vertical (intentar que el foc que arrasa per exemple un matoll no s'estengui a la copa de l'arbre. És important podar els arbres d'una forma correcta).
El responsable de Medi Ambient vol deixar clar que «de cap manera superfície cremada és igual a superfície perduda. És a dir, en el cicle evolutiu de les masses forestals, tot el procés d'un ecosistema natural un incendi significa una pèrdua i posteriorment un retard en funció de l'adaptació de les espècies. Per la teoria natural d'adaptabilitat només queden les espècies que millor s'adapten», comenta.
La vegetació de les Illes Balears és eminentment Mediterrània, (pi, alzina, olivera, ullastre, etc). Totes aquestes espècies tenen el seu sistema d'adaptació al foc, que no vol dir que es calin foc. Hi ha espècies que es resisteixen a deixar-se cremar, perquè tenen una escorça molt dura, com la surera, però si aquests arriben a cremar no tenen capacitat per repoblar-se. En canvi els pins i les alzines no es resisteixen tant al foc però colonitzen el territori amollant llavors després del foc. Per Sainz davant un incendi s'ha de valorar quina massa forestal es crema: arbres adults, joves, si té capacitat de reproducció, si és o no madur sexualment, si és matoll, etc.
Perquè actuï la regeneració després d'un incendi són necessaris molts de factors, especialment el pendent o la profunditat de sòl. De fet en un lloc on hi ha rost l'erosió actua amb més rapidesa ja que l'aigua arrossega la terra fins al final de la muntanya.

Vint anys sense foc

«La natura requereix 20 anys per poder repoblar un bosc de pinar semblant al que s'ha cremat en un incendi. Però qui és capaç d'assegurar que durant aquests 20 anys no hi haurà un segon incendi, que seria nefast? Es cremaria un pinar jove en regeneració i sense capacitat de reproducció sexual i per tant no podria escampar les llavors», diu Sainz.
El 60 o 70 per cent dels boscs cremats a Mallorca (la majoria de pinar adult) es regeneren de forma natural. A Eivissa aquest percentatge s'eleva a un 90 per cent, explica Sainz.