Rodríguez ha destacat que el programa, presentat al 30 Minuts, és el resultat d’anys d’investigació periodística impulsada per La Directa, que ha permès treure a la llum pràctiques policials habituals que, segons el periodista, s’han dut a terme amb «absoluta impunitat» durant dècades. Un dels èxits principals d’Infiltrats ha estat la resposta organitzada dels moviments socials, que varen projectar el documental en ateneus i espais autogestionats, obrint debats posteriors. Rodríguez ha recalcat: «Era molt important que l’estrena a la televisió pública anés acompanyada de la col·lectivitat», promovent així la reflexió conjunta.
Tot i l’impacte del documental, Rodríguez ha denunciat la manca de respostes clares per part de les autoritats: «El ministre Fernando Grande-Marlaska encara no ha respost en base a quina llei i normativa concreta s’han fet aquestes actuacions». Ha criticat, també, l’absència d’escrutini públic durant dècades, cosa que ha permès «una acumulació de pràctiques barroeres» per part dels agents infiltrats.
Rodríguez ha explicat com les errades dels policies infiltrats varen ser una de les claus per desemmascarar aquestes operacions. L’anàlisi de La Directa, complementat amb el reportatge en paper, aprofundeix en les tècniques de captació policial, els confidents digitals i les conseqüències socials de les infiltracions.
El periodista també ha alertat sobre la coordinació europea en aquestes operacions: «Les policies europees funcionen a demanda, enviant infiltrats a mobilitzacions anticapitalistes, contra polítiques migratòries o grans projectes energètics». Aquesta internacionalització evidencia que les infiltracions no són una pràctica exclusiva de l’Estat espanyol, sinó una estratègia comuna de repressió a escala europea.
Finalment, Rodríguez ha aprofitat per recordar que La Directa no només investiga temes de repressió policial, sinó que també publica articles sobre natura i patrimoni. Aquesta diversitat temàtica reflecteix el seu compromís amb una informació crítica i plural.
1 comentari
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
És que no tenen cap base a ni llei ni normativa concreta per a fer aquesta mena de filtracions policials, com tampoc n'han tengut per a justificar introduir-se mitjançant programes informàtics en smartphones i PC per a espiar persones innocents de forma il·legal, per a fer investigacions judicials prospectives, seguiments il·legals de persones i vehicles, mala praxi judicial, prevaricació, atestats policials barroers falsos, performances de bon matí en domicilis sense cap justificació, filtracions judicials quan els hi convé, inventar-se amb mala fe fals "terrorisme" o "històries" falses de russos, fer judicis farsa, inculpar amb proves falses i/o dubtoses persones i després de mesos i anys restar en no res, "operacions" d'estat contra un col·lectiu determinat... és a dir un lawfare com una casa. Tot ho fan pel mateix motiu, i sense encomanar-se a ningú, per a intentar desencoratjar, fastiguejar persones i el seu entorn, per un motiu molt espanyol, tots aquests dois els fan en nom la fal·làcia de la "unitat" indivisible i inseparable segons ells d'Espanya. Es creuen, i n'estan convençuts, que la seva "Espanya" està per damunt de la Democràcia, dels Drets Humans, dels Drets Fonamentals, del sentit del ridícul espanyol i el sentit comú i cívic. L'única esperança és que han fet i fan, tants de dois i barrabassades que si els hi podeu desmuntar una rere l'altra totes les animalades, amb perseverança podreu mostrar al món democràtic, què és Espanya, malgrat que altres estats també fan trampes sense lleis ni normatives que els emparin, però, no d'una forma tan descarada ni de forma continuada devers un GOI, grup de persones objectivament identificable, determinat.