«Al meu país la pluja no sap ploure»; «triaràs en democràcia: canvi climàtic o final nuclear?»... banda sonora d'una devastació
Aquest dies de devastació al País Valencià a molta gent li ha vengut al cap la cançó de Raimon 'Al meu país la pluja no sap ploure' i els seus versos:
També a Ara
- Mercadona acomiada una treballadora per haver atès els clients en català
- 15J: Tothom a omplir els carrers de Palma i Eivissa en contra de la turistificació i per una vida digna
- Vox ara s’indigna per un cartell que combat simbòlicament el feixisme
- L’STEI denuncia que la manca d’aspirants a oposicions és una mostra de «la crisi de la docència»
- Reclamen al Consell que activi amb urgència les ajudes a les colles de gegants: «Ja n’hi ha prou de folkloritzar la cultura»
5 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Marededeusenyor. Ara resultarà que la culpa és de la gent que té el cotxe al carrer. Segur que els que defensau això sou dels pocs afortunats que per situació econòmica o per espai teniu aparcament privat. Els pobres vos fan molta nosa.
Los coches en los garages no taponan calles ni puentes. Capdefava.
En una situació com aquesta els cotxes no tenen salvació possible: ni dedins dels PK ni defora! La vida ha de ser la prioritat.
«Al meu país la pluja no sap ploure [...]» Com a metàfora personificadora de la pluja està bé, però en aquest cas sembla que no és en la pluja on s'ha de posar el focus. Hom podria dir, p. ex., «Al meu país l'Administració no sap prendre les mesures que permetin minimitzar les conseqüències de la pluja. Mesures de planificació de desguassos (que impliquen obres fetes mesos i anys abans), de normes quant als llocs on es pot edificar , d'avisos efectius als ciutadans, d'assistència immediata...” Això, és cert, resulta poc líric.
Llegará un momento -debería haber llegado ya- que el que no tiene una cochera propia o alquilada no puede tener un vehículo de cuatro ruedas. Coches y furgonetas sólo han servido para triplicar la catástrofe.