En diuen ecobolla, la de rentar la roba. I si no acaba en simple moda passatgera, està cridada a obtenir una important quota de mercat.

Encara no és gaire famosa, ni les seves vendes s’ha estès com una taca d’oli, però avancen en aquest sentit. I és que l’ecobolla, sempre segons els seus fabricants, té profunds avantatges respecte del seu competidor: els detergents tradicionals. Però, què és aquest invent del que tant es parla?

Literalment, l’ecobolla no fa més de vuit centímetres d’alt. Es tracta d’una bolla de plàstic dur plena de petits orificis a la superfície. L’aigua de la rentadora es filtra, precisament, per aquests foradets i en contactar amb el contingut interior, l’enginy aplica els seus beneficis perquè després les taques es facin netes.

Així que la primera suposició sempre és la següent: Conté l’ecobolla detergent a dins?

No, allò que té a l’interior són poc menys d’un centenar de bolletes de ceràmica natural. Tot i que la composició d’aquests elements està patentada internacionalment, se’n coneixen part dels principis actius: zeolites per l’intercanvi iònic, tensioactius aniònics, blanquejants oxigenats i policarboxilats.

De fet, aquest llistat de difícil comprensió és la base –asseguren els distribuïdors– de l’aplicació de la bioelectricitat i la hidrodinàmica. O sigui, que en comptes de rentar amb detergent (química), l’ecobolla modifica l’estructura molecular de l’aigua (física). Aquest sistema es basaria en el poder desinfectant i antibacterià de què gaudeixen els ions negatius.

Segons Teo Méndez, darrere el mostrador de la botiga Eco-Lògic "ja fa 30 anys que es comercialitza, tot i que ara se n’ha produït el boom a l’Estat espanyol".

L’ecobolla està àmpliament acceptada a Alemanya "des de fa prop de 10 anys", afegeix Méndez. A la Península ha arribat de la mà d’uns emprenedors gallecs, que es desplaçaren fins a Corea per observar-ne in situ el funcionament.

Entre els beneficis que els distribuïdors destaquen del seu invent, cal esmentar el fet que no deixa residus a la roba. O sigui, que les peces no surten amb pols blanca de detergent aferrada al teixit. A més a més, en no estar compost per detergents, tampoc no provoca al·lèrgies o irritacions en persones sensibles a productes químics.

Finalment, hi ha una evidència d’estalvi en detergents. De fet, l’ecobolla pot durar –almanco oficialment– fins a tres anys. Tot depèn de cada anunciant.

Ara bé, el fet de no utilitzar detergent és un estalvi en si mateix i les distribuïdores exploten aquesta circumstància per reivindicar l’invent com a defensor del medi ambient. "I combat el canvi climàtic", arriben a argumentar algunes empreses.

Tanmateix, també presenta alguns desavantatges. Per exemple, alguns models d’ecobolla no poden superar mai els 50º de temperatura de l’aigua, però sobretot no es pot posar a l’eixugadora, perquè la funda de plàstic dur es fondria i les bolletes de ceràmica s’escamparien pertot.

Per una altra banda, si la roba està especialment tacada, els productors recomanen afegir-hi un poc de detergent convencional (20% d’una dosi normal). Reconeixen així, indirectament, que l’ecobolla no és tan potent com els productes habituals.

Un altre factor a tenir en compte és el volum de roba que s’ha de netejar. La majoria de fabricants recomana no introduir més de 4,5 quilograms de tèxtil en el tambor de la rentadora. En cas d’haver d’afegir-hi més roba de la que és recomanada, s’haurien d’emprar dues ecobolles alhora.