L'embruix del pintxo

Darrere la barra, Jon serveix els vins de Rioja amb una mà mentre amb l’altra ofereix el plat de pintxos. Això és perquè Es Pou de Sant Magí, un petit restaurant de Santa Catalina, rebenta pels costats. Tan bon cuiner com conversador, Jon, vingut del poble guipuscoà d’Azpeitia, despatxa pikillos (pebrots farcits de bacallà) i croquetes de cabrales.

TaPalma, sens dubte, és positiu per a Ciutat. Anit prosseguien les aglomeracions en els bars inclosos en les quatre rutes amb el mateix ambient de festa, o de quelcom més, que s’inicià dimecres vespre amb la inauguració oficial de la fira. El migdia havia estat fluix, reconeixen des de l’organització, tret de la zona del centre, potser, a causa de la concentració de funcionaris d’institucions amb seu allà.

Tot i això, a la nit canvia el perfil de curiosos: els turistes hi fan la seva aparició. A la barra de l’Ummo, per exemple, una divertida parella d’estrangers rossos brinda i riu en recrear un acte social suposadament d’altri.

A la boca s’enduen un caneló cruixent de botifarra, sobre un bescuit de pebre i all.

No és que sigui bo. És, senzillament, sublim.

Els palmesans, els que aixequen de veres la festa, es mostren encantats de conèixer-se. "Vatuadell, tu per a qui?", "Home, Vicenç! Com anam?" i tot un seguit de salutacions, besades a tort i a dret i copets a les espatlles. És la socialització! I menteix qui digui el contrari. La ciutat que roman adormida la resta de l’any, desperta feliç fins aquest diumenge. No sols el centre, la Llotja també. La gent, de tanta que n’hi ha, pren les copes de vi al carrer. La plaça de les Drassanes n’és un bon exemple i, si la pluja no ho impedeix, així continuarà l’estampa el vespre d’avui divendres.

La plaça d’Espanya és el tercer lloc de bars de TaPalma. Són pocs, només cinc, però la sensació de proximitat és agradable. La ruta, sortir d’un i entrar a l’altre, és encara més fàcil. Menys ambient, sí. Però menys coes, també.

D’altra banda, les tabernes Molta Barra i Bar Espanya –trobada de joves palmesans, cosmopolites i cursis en general–, enceten una botella rere l’altra, i que continuï la ballada!

Am tot, com si es tractàs de la Ventafocs, Palma torna al silenci amb les campanades de la mitjanit. És l’embruix dels pintxos, que durant estones, ens trenquen la rutina i ens embriaguen de la felicitat del petits detalls.