L’acte va comptar amb l’assistència d’una cinquantena de persones, entre les quals l’expresident català Jordi Pujol; Jaume Fàbrega, vicepresident del Consell General de Cambres de Catalunya; Cinta Pascual, vicepresidenta de Foment del Treball Nacional; Maria Teixidor, presidenta de la Comissió Dona i Empresa de PIMEC i membre del seu Comitè Executiu; Pere Ejarque, responsable de l'àrea de responsabilitat social d’empreses i coordinador de projectes de llengua catalana de CECOT; Agustí Filomeno, director de Cultura, Comerç i Turisme de la Cambra de Comerç de Barcelona; Josep Maria Canyelles, director de Respon.cat; Muntsa Vilalta, directora general de Femcat; i representants del RACC, de la Fundació Enciclopèdia Catalana i de la Unió Catalana d’Hospitals, entre altres empreses i patronals sectorials.
També hi van ser presents Òscar Escuder i Xavier Albertí, president i vicepresident de la Fundació Vincle respectivament, a més d’altres patrons de la institució. L’acte va ser presentat i conduït per Joana Artís, enginyera industrial i facilitadora en el camp de les empreses. Jordi Manent, coordinador de la Fundació Vincle, va fer la primera intervenció i va remarcar que fins al moment hi ha més de 170 empreses, patronals i associacions empresarials adherides al Manifest, i que la llista anirà creixent progressivament perquè durant uns mesos es podran continuar rebent adhesions. Va dir que «l’ús social del català es juga, també, en el camp empresarial i laboral» i que «el Manifest pel català a l’empresa pretén ser un punt de trobada, i també un punt de sortida amb accions que es faran posteriorment». Va recordar que el manifest «pretén ser inclusiu i transversal, i que alhora serveixi d’esperó o d’exemple per a altres empreses que, pels motius que siguin, no tenen entre les seves coordenades el català com una eina d’empresa».
Manet va anunciar alguns dels noms dels adherits, entre els quals el Consell General de Cambres de Catalunya, Foment del Treball Nacional i PIMEC, i també altres patronals i associacions empresarials catalanes com CECOT, FemCAT, Grup Clade i Respon.cat, i empreses com Armand Basi, Bon Preu, La Selva, Grup Mediapro, Sud Energies Renovables, Parlem Telecom, RACC i Raventós i Blanc, entre d’altres. Finalment, va esmentar l’historiador de l’economia i de l’empresa Francesc Cabana, el qual afirma que, vist en perspectiva, la situació del català al món empresarial és molt millor ara que a mitjan anys vuitanta. Manent va dir que encara queda molta feina per fer.
Intervencions dels empresaris
Durant l’acte Artís va moderar un debat amb representants de tres empreses catalanes d’èxit i que fan negoci en català: Gemma Fontané, consultora SEO, cofundadora i sòcia directora de la consultora Orvit Digital; Guifré Homedes, director general d’Amat Immobiliaris; i Manel Prat, director de Màrqueting i Comunicació de Bon Preu.
Tots tres va coincidir que fan negoci en català: Homedes va afirmar que «no ho sabríem fer d’una altra manera», Fontané que sap que existeix un bon nínxol de mercat també en el nom digital, i Prat que «el català està naturalitzat i que és l’ADN de Bonpreu». Van sortir, tanmateix, algunes dificultats amb què es troben, per exemple, Bon Preu i Amat Immobiliaris, que és que costa molt trobar treballadors i professionals qualificats que tinguin actituds bàsiques amb el català. Per això ambdues empreses fan formació de català. Per la seva banda, Fontané es queixava que es troba que en el món digital alguns clients catalans s’obliden de les empreses del territori i de proximitat i en van a buscar d’estrangeres. També va apuntar que acostar el català als expats és molt difícil.
Segons Prat, el repte és tornar a prestigiar el català i que sigui un motiu d’exemplaritat, mentre que Homedes va afirmar que «cal remar pel català per evitar que el castellà i l’anglès li prenguin terreny». Prat va remarcar que la Responsabilitat Social Corporativa (RSC) passa per fer-ho tot en català i que el català és un actiu i cal reactivar-lo. Homedes va insistir en la militància també des de l’àmbit empresarial.
Aposta pel català a l’empresa
Mar Forcada, secretària de la Fundació Vincle, va llegir el Manifest pel català a l’empresa (que podeu trobar a través d’aquest enllaç). Posteriorment, en les intervencions dels representants institucionals, Jaume Fàbrega, vicepresident del Consell General de Cambres de Catalunya i president de la Cambra de Comerç de Girona, va afirmar que «l’empresa és un element transformador de la societat» i que «compartim en l'àmbit social molts dels valors que venen de l’empresa». I es preguntava «per què no d’incorporar la llengua catalana a l’empresa?». Respecte al futur, Fàbrega va assegurar que cal «implementar polítiques que fomentin aquesta sensibilitat empresarial pel català».
Cinta Pascual, vicepresidenta de Foment del Treball Nacional, va posar èmfasi a fer xarxa entre els que vetllen pel català i, sobretot, que cal formar molt en origen pel que fa als treballadors estrangers que venen a treballar al nostre país. També va confessar que cal continuar fent activisme per la llengua, una feina sovint cansada.
Al seu torn, Maria Teixidor, presidenta de la Comissió Dona i Empresa de PIMEC i membre del seu Comitè Executiu, va destacar que la llengua pròpia de PIMEC és el català, i va demanar d’usar el català com un element integrador i fer-ho d’una manera intel·ligent. Teixidor va recordar algunes de les accions en què PIMEC està treballant: un projecte en català pel sector serveis, una enquesta qualitativa i quantitativa per tenir dades fiables i fer una bona aproximació sobre l’ús del català a l’empresa, i unes càpsules per a nous parlants. També va destacar que des de 1990 PIMEC celebra el Premi a la Qualitat Lingüística Empresarial.
Intervenció de Jordi Pujol
L'expresident català Jordi Pujol va assistir a l’acte i tot i que no estava previst que hi hagués intervencions del públic va demanar la paraula, per la qual cosa l’organització excepcionalment hi va accedir. Pujol va dir que «estem en una situació difícil, però no desesperada», i va recordar que quan ell ja era expresident, va tenir una reunió amb l’aleshores ministre espanyol d’Educació, Cultura i Esports José Ignacio Wert, i que arran de l’aplicació de la llei Wert uns funcionaris del departament li van assegurar que en qüestió de 30 o 40 anys «esto del catalán no se acordará nadie». El president Pujol va destacar que el futur del català depèn de nosaltres i de la nostra lluita, i que cal lluitar en la línia de Paco Candel.
Noves accions
L’empresari i vicepresident de la Fundació Vincle, Xavier Albertí, va clausurar l’acte fent un agraïment a tots els assistents i a totes les empreses adherides. Va deixar clar que «el català és negoci i alhora una responsabilitat social sense ser una contradicció», i va demanar a les administracions més responsabilitat i compromís pel català a l’empresa, que lògicament ha de tenir el suport empresarial. Albertí va afirmar que «la identitat ens fa més forts i cohesionats com a empresa i com a país», i va oferir als empresaris que es comprometin «amb 10 accions pel català a l’empresa, cadascú al seu ritme».
Finalment, Albertí va anunciar algunes de les futures accions que durà a terme la Fundació Vincle relatives al món empresarial i a la llengua, com unes jornades sobre el català a l’empresa, assessorament a les empreses que ho demanin i un butlletí informatiu, entre d’altres.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.