Quin és l’estat del català en els diferents territoris dels Països Catalans?

Per a començar, va prendre la paraula Sebastià Alzamora, delegat a Palma, que va centrar-se en el pla de segregació lingüística, impulsat pel PP i Vox a les Illes Balears, i que incloïa, entre altres mesures, que els centres de primària participants oferissin a l’alumnat de segon i tercer curs la possibilitat de fer les assignatures de coneixement del medi i matemàtiques en català o castellà. «El Pla de segregació lingüística va tenir una partida pressupostària de 20 milions d’euros, però va fracassar davant el rebuig de la comunitat docent i de les famílies», va assenyalar Alzamora. No obstant això, «el preu de l’extrema dreta ha pujat», ha dit en relació amb les demandes de Vox per a votar a favor dels pressupostos: «Ara es vol convertir l’espanyol en llengua vehicular de l’ensenyament públic balear».

Vicent Pitarch també ha denunciat les «polítiques de destrucció massiva» del català al sistema educatiu valencià. El representant de l’IEC a Castelló ha parlat en representació dels delegats del País Valencià —Castelló de la Plana, Alacant i València— i ha qualificat de «perversa» la consulta a les famílies sobre la llengua vehicular d’escolarització: «Tant la llei del conseller d’Educació José Antonio Rovira, mal anomenada de llibertat educativa, com la posterior consulta degraden el reconeixement de la competència en català i inciten a la substitució lingüística».

Seguidament, Ramon Sistac, delegat de l’IEC a Lleida, ha recordat que, històricament, «els andorrans havien concebut el català com la seva llengua nacional». Sistac ha explicat que en els darrers temps s’ha aprovat «la primera legislació contundent que intenta protegir el català»: la Llei 6/2024, del 25 d’abril, de la llengua pròpia i oficial, i el Reglament d’ús de la llengua pròpia i oficial, aprovat el març del 2025, que marquen l’obligatorietat de conèixer el català per a les persones que resideixin a Andorra i l’ús obligatori del català en l’atenció pública.

El delegat de l’Institut a Lleida també ha remarcat que el català és la llengua materna del 44,1 % de la població andorrana, amb la qual s’identifiquen un 53,4 % dels ciutadans, i que és la llengua habitual del 63,7 % de la població.

Pel que fa a l’estat del català a la Catalunya del Nord, la representant a Perpinyà, Martina Camiade, ha advocat pel foment «d’activitats locals i acadèmiques, pel reforç de vincles transfronterers i per la defensa activa de la llengua en l’àmbit institucional», i ha recordat que «no hi ha cap disposició a l’ordenament jurídic francès que prohibeixi la coexistència del català amb el francès».

Finalment, ha intervengut Antoni Torre, que ha fet una crida a les administracions locals alguereses perquè s’impliquin en l’organització d’iniciatives de foment del català en la primària i secundària. El delegat de l’IEC a l’Alguer s’ha mostrat optimista, ja que «existeix una atenció positiva cap a la varietat catalana de l’alguerès per part de les administracions municipals», però aquests organismes encara no assumeixen plenament el seu paper com a responsables de la política lingüística d’aquest territori i els ha instat a «coordinar les diferents activitats amb les associacions culturals mitjançant l’elaboració d’un pla d’acció pel català de l’Alguer, en què s’identifiquin els factors crítics que amenacen la nostra llengua i els objectius per a mitigar-los».