«És un acord històric per fer que el canvi sigui possible», coincideixen a assenyalar els líders i principals representants del nacionalismes gallec. Les eleccions al Parlament de Galícia de 2024 se celebraran el 18 de febrer de 2024 per elegir els 75 diputats de la XII legislatura de Galícia.

La portaveu nacional i candidata del Bloc Nacionalista Gallec a la Presidència de la Xunta, Ana Pontón, i el cofundador i actual coordinador nacional d'Anova-Irmandande Nacionalista, Martiño Noriega, han signat aquest diumenge un acord entre totes dues formacions polítiques que, fet i fet, significa una declaració d'intencions per a concentrar el vot en la figura de l'actual màxima dirigent del BNG.

El document té com a objectiu posar de «rellevància» el paper del soberanisme en el moment polític actual i suposa el gest definitiu de la reconcialició nacionalista després de la traumàtica ruptura de 2012. Llavonces, el cofundador del BNG Xosé Manuel Beiras va sortir, al costat dels 'irmandiños' entre els quals es trobava el seu 'fill polític' Martiño Noriega, per acabar fent un pacte a l'esquerra federal. L'èxit electoral d'aquesta fórmula després del 15M va posar en escac, al mateix temps, la formació que el propi Beiras havia contribuït a aixecar a l'inici de la democràcia i que va portar per primera vegada a segona força política a Galícia a la fi dels 90.

Aquest 'sorpasso' del BNG al PSOE només va tenir la seva repetició en 2020 de la mà d'Ana Pontón, que va aconseguir el rècord d'escons (no de vots) del Bloque en les autonòmiques i la va situar en la legislatura que ve d'acabar com la líder de l'oposició, un paper que ha emprat per a forjar-se com a «alternativa» al PP d'Alberto Núñez Feijóo i ara del seu successor, Alfonso Rueda.

Si en la decisió 'col·lectiva' de 2012 després de l'assemblea de Amio la postura de Beiras va ser clau, atès que llavors va intentar fer la batalla interna per a fer valer les seves postures front de la històricament força hegemònica en el BNG, la UPG; dotze anys després també la seva opinió personal i la del seu nucli més fidel, com Martiño Noriega o l'exdiputat Antón Sánchez han estat rellevants perquè Anova trenqués definitivament amb l'esquerra federal el mes de desembre passat quan van dir 'no' a la formació de Yolanda Díaz per a les autonòmiques.

No obstant això, aquests passos públics estan precedits d'altres gestos i la conseqüent recuperació de la confiança, gradual i no sense obstacles, per part dels integrants del BNG. No en va, tampoc van ser inexistents els debats interns sobre una reconciliació que, de moment, es queda sobre el paper d'una declaració d'intencions sense traducció en les llistes electorals del 18 de febrer, aprovades aquest dissabte en el Consello Nacional del BNG.

Una altra de les claus que han portat a port l'èxit d'aquest acord ha estat l'assoliment de l'«absència de renoou mediàtic», amb dues direccions pràcticament tancades hermèticament sobre aquestes converses, que s'han prolongat durant mesos, que varen incloure reunions formals i que, fins i tot, varen arribar a protagonitzar els màxims dirigents del BNG i Anova en l'actualitat, com el propi Beiras.

Primeres aproximacions

El primer acostament que va deixar una de les imatges d'aquest procés va tenir lloc en 2022, en la presentació en el Teatre Principal de Santiago de Compostel·la del documental sobre els 40 anys del BNG, en el qual va participar el cofundador de l'organització Xosé Manuel Beiras, qui va ser convidat a l'estrena i hi va anar.

Aquell setembre de 2022 varen ser diverses les aparicions públiques de Beiras després de la derrota de l'última seqüela de l'aliança del nacionalisme i esquerra federal, que va deixar fora del Parlament autonòmic aquesta alternativa que va arribar a tenir un èxit electoral inèdit amb 14 diputats.

La primera va coincidir amb la citada presentació del documental, en la qual es van veure de nou l'històric nacionalista al costat de figures com Alfredo Suárez Canal, Camilo Nogueira i Encarna Otero. També estava l'històric de la UPG Francisco Rodríguez, però en aquest cas no es va produir acostament.

Poc després, Beiras va rebre el premi Luis Porteiro Garea en un acte solemne en el Paranimf de la Facultat d'Història de la Universidade de Santiago de Compostel·la, entitat acadèmica on va exercir la seva càtedra, i en la qual va proclamar que seria «grotesc» tornar a primera línia política però que les seves conviccions continuaven sent les mateixes. Aquest dia, al costat de la presentació de l'exportaveu nacional del BNG Xavier Vence (i deixeble acadèmic), va acudir el també polític i doctor en Dret i professor universitari Carlos Aymerich, qui en el seu moment havia participat en la lluita interna al costat d'ell, però després va romandre en l'organització nacionalista encara que retirat de primera línia.

No obstant això, va ser el juny de l'any passat, en 2023, quan es va produir el primer punt d'inflexió que ha portat a aquest acord d'intencions. En una entrevista amb Europa Press, el veterà nacionalista, Xosé Manuel Beiras, va demanar per primera vegada públicament unificar el vot nacionalista en l'opció del BNG, «front de l'onada feixista».

I un altre dels gestos públics dels últims temps es va produir amb la mort de l'artista gallega i parella de Xosé Manuel Beiras, Aurichu Pereira, la desaparició de la qual va suposar l'abraçada conjunta del nacionalisme, que va tenir la seva expressió en l'homenatge en el Museu do Pobo Galego dimecres passat, encara que sense la presència de Pontón.

Abans d'arribar a aquest punt, el BNG va superar la travessa del desert durant més de dotze anys en la qual es va arribar a donar a la formació per pràcticament desapareguda en el 2016, quan amb el lideratge d'Ana Pontón, va aconseguir retenir amb sis diputats el grup parlamentari en la Cambra gallega després d'un debat a la CRTVG que analistes interns i externs varen considerar clau per a 'salvar' a l'organització frontista de la desfeta en el moment en què les 'marees' havien conquerit tres ciutats a Galícia (Ferrol, la Corunya i Santiago de Compostel·la) i en ple ascens també de la seva pota 'federal', Podemos.

Les contínues escissions i 'baralles' internes i fins i tot el que Berias va totllar de «traïció» als acords amb En Marea va acabar per perjudicar l'opció 'rupturista'. En el 2019, el BNG experimenta els primers símptomes clars de la seva recuperació amb les eleccions municipals del 28 de maig, en què van conquistar 18 majories absolutes en les urnes que, en el 2023 es varen traduir a multiplicar per dues la seva presència a les ciutats i l'assoliment de, després dels pactes amb les forces de l'esquerra, fer-se amb el bastó de comandament de la capital situant una dona al capdavant de la batlia de Compostela per primera vegada en la seva història.

I en una Galícia en la qual només es declara amb tendència nacionalista al voltant d'un 20%, Pontón va aconseguir al juliol de 2020 --en els seus segons comicis autonòmics com a candidata-- no només situar el BNG en el seu màxim històric amb prop del 24% dels vots, sinó també arrabassar el lideratge en l'esquerra al PSOE.

No en va, les eleccions al Parlament de Galícia del pròxim 18 de febrer es presenten en el nacionalisme gallec com el 'test d'estrès' de la candidata del BNG. Durant aquests tres anys i mig, la candidata s'ha forjat com a 'líder' de l'oposició d'una esquerra que no va aconseguir desbancar el juliol de 2020 a Alberto Núñez Feijóo al capdavant de la Xunta i en un escenari parlamentari que va retrocedir a la legislatura iniciada en 2009, amb només tres formacions polítiques. Ara, ho farà sense fissures en el nacionalisme i amb el missatge de «concentrar el vot de canvi».