El Parlament de Nova Caledònia ha aprovat (per majoria, de 38 vots a favor; front a 14 en contra) fer un referèndum per a independitzar-se de França i ha posat el 4 de novembre com a data de la celebració. El dia 27 de març es decidirà quina serà la qüestió que es formularà.
Tot i la majoria parlamentaria que ha acceptat la celebració del referèndum, les enquestes i les estadístiques apunten que no hi ha una majoria social favorable a la independència, i que molts mitjans apunten com «improbable» la sortida de Nova Caledònia de l’Estat polític francès. Però, segons el acords signats fa dues dècades entre ambdues regions, Nova Caledònia encara podrà celebrar 2 referèndums més abans de l’any 2022.
Des del naixement de forces nacionalistes i d’esquerra als anys 60, el creixement de les reivindicacions no ha aturat. Després dels conflictes armats i violents que es varen succeir als any 80, el Govern francès, els independentistes i els unionistes varen aconseguir arribar a acords i signar convenis que permetien la celebració de referèndums d’independència.
Actualment, i segons els sondatges, el 60% de la població en edat de votar ho fa als unionistes, mentre el 40% restant ho fa als independentistes. Les dades també ens diuen que la pertinença ètnica continua essent la principal motivació del vot a uns o altres.
Macron va posicionar-se del costat d'Espanya, perque Mariano va anar a remenar la cúa per tota Europa, oferint regals a canvi de no recolçar la independència de Catalunya, i França s'en va dur una bona propina a canvi. Però el govern de la República Francesa, se porta de manera civilitzada i decent amb els seus ciutadans, no com el Reimo de España, que tupa als súbdits.