Les aigües baixen tèrboles al Pakistan. Dels tres candidats que competeixen a les eleccions presidencials de la mà, pareix que el vidu de Benazir Bhutto, Asif Alí Zardari, surt com a favorit. Els partidaris de Shariff presenten l’excap del Tribunal Suprem, Saiduzaman Sidiqui, mentre que els partidaris de Musharraf col·loquen a Mushahid Husain.

Aquestes presidencials tenen la virtut de tancar tota una època políticomilitar, la del general copista Pervez Musharraf. I és que la votació per al relleu presidencial es produeix només onze mesos després de la reelecció de Musharraf, que aspirava a continuar en el poder cinc anys com a civil.

Va quedar, emperò, arraconat sense comandament sobre l’Exèrcit. I ara, Zardari parteix com a favorit en l’elecció de dissabte, en la qual votarà un col·legi electoral compost pels membres del Parlament i Senat nacionals i les quatre assemblees provincials.

La formació de Bhutto té 124 dels 340 escons de l’Assemblea Nacional, davant els 91 de la Lliga-N i els 54 de la Lliga-Q. Partits minoritaris com el Muttahida Quami Movement (MQM), l’islamista Jamiat Ulema-i-Islam (JUI) i el Partit Nacionalista Awami ja han anunciat el seu suport a la candidatura de Zardari.

A més, el PPP té un gran pes en les assemblees de la Província de la Frontera del Nord-Oest (NWFP) i la de Sindh (sud-est). En ambdues regions forma part de la coalició de Govern.

Tanmateix, la Lliga-N de Sharif domina al seu tradicional rànquing de vots, la populosa província de Punjab, i la distribució d’escons en el Senat afavoreix la Lliga-Q, ja que els seus membres van ser elegits quan Musharraf estava en el poder.

Definitivament, s’han d’escoltar les paraules de Sidiqui. "Si les dues Lligues s’uneixen, hi podria haver el Govern estable" que necessita el Pakistan, va dir, per recordar que l’Exèrcit, encara que es declara compromès a "no interferir" en política, sempre pot intervenir-hi.

Un candidat polifacètic

Mushahid Husain, candidat de l’opositora Lliga musulmana a la presidència pakistanesa, és un home polifacètic que va cobrir guerres com a periodista, va estar en el servei diplomàtic i va ser professor, ministre i ara senador aspirant a president. Husain és secretari general del partit que va sostenir el règim de Pervez Musharraf, i ha estat aliat de l’expresident el defensà: "Musharraf no va cometre cap error quan es va unir als EUA en la guerra contra el terrorisme. La història serà qui jutgi el seu llegat", va manifestar.

El regent de Bhutto

Després d’estar a la presó, exili i amb el menyspreu dels seus conciutadans, que el van anomenar-lo "el senyor" Alí Zardari, líder del Partit Popular de Pakistan, aspira a la presidència i parteix com a favorit, a causa de la força del PPP i els seus aliats en les Assemblees del país. Ha estat acusat reiteradament de corrupte, però ell assegurà que:"La corrupció és un estat mental. Una persona corrupta no hauria sacrificat vuit anys de la seva vida a la presó. Podria haver acceptat un acord i haver fugit cap a l’exili".

El primer jutge rebel

Saiduzaman Sidiqui, el candidat "neutral" promogut per la Lliga de Nawaz Sharif per a la presidència del Pakistan, és el primer jutge rebel de l’era de Pervez Musharraf. Sidiqui presidia el Tribunal Suprem quan Musharraf va fer el seu cop d’Estat l’octubre de 1999 i es va negar a prestar jurament sota el nou estament constitucional."He mantingut contactes amb totes les forces polítiques i de totes he rebut ofertes, però mai no em vaig decidir per cap, perquè una vegada dedins, ja no les pots criticar", afirmà en una entrevista.