La líder guerrillera més cruel diu que vol la pau

Karina, cap del Front 47 de les FARC, es lliura a Colòmbia i demana en roda de premsa la rendició dels seus companys

Agències19/05/08 0:00

Una de les veus amb més pes i una soldada sanguinària i despietada de la guerrilla colombiana s’ha lliurat a les autoritats en un gest que sembla un penediment després de quaranta anys d’enfrontaments. La guerrillera, que podria haver participat en la mort del pare del president colombià, Àlvaro Uribe, s’entregava ahir a les autoritats. Nelly Avila Moreno, àlies Karina, es va retre així després de 20 anys en actiu a l’anomenat Front 47, pel que sembla després que la seva pròpia família instàs a la deserció com a manera d’evitar el setge militar a què estava sotmesa.

El Govern va donar a l’exguerrillera plenes garanties d’integritat i de seguretat a canvi de participar en el lliurament d’altres companys de les FARC. El president de Colòmbia va enviar-li un missatge públic amb aquestes condicions, ja que si ella es rendia seria més fàcil acabar amb un dels centres neuràlgics de les FARC. Per la captura de Karina s’havia arribat a oferir fins a un milió de dòlars de recompensa.

Lliurar les armes
Karina oferí ahir mateix una roda de premsa després del seu lliurament, suposadament voluntari, i afirmà de manera contundent que no va tenir cap relació amb la mort el 1983 de l’hisendat Alberto Uribe Sierra, pare del president Àlvaro Uribe.

Alberto Uribe fou assassinat, segons les principals fonts, per membres revolucionaris, encara que la líder hi negà qualsevol tipus de participació. La guerrillera va demanar als rebels que lliurin les armes i s’acullin al pla de reinserció. "La decisió que vaig prendre de reinserir-me fou per la pressió de l’Exèrcit a l’àrea. El Govern ha plantejat molts beneficis per a tots els que deixem les armes", explicà.

El cap de l’Exèrcit i principal rival de la guerrilla, Mario Montoya, es mostrava ahir pletòric pel lliurament i assegurà que es tracta d’un avanç en el desmantellament dels fronts i un fort cop a l’estructura revolucionària.